Suport de CR a l’activitat i les iniciatives de l’associació professional ADELCA

Trobada entre candidats de CR i membres d’ADELCA

Els candidats de Coalició Reformista han expressat als membres de l’Associació d’Empreses de Lampisteria i Calefacció d’Andorra (ADELCA) el seu total suport a les iniciatives d’aquest col•lectiu, per considerar que aquest col•lectiu professional és un exemple de bon funcionament i bones pràctiques.
La bona sintonia amb l’ADELCA s’ha posat de manifest durant la trobada mantinguda entre alguns dels seus representants i els candidats de Coalició Reformista Conxita Marsol, Roser Bastida i Francesc Riba.
Durant aquesta mateixa trobada, els candidats de CR han explicat als membres d’ADELCA algunes de les mesures que proposen per afavorir aquest sector professional. Tal com recull el programa electoral de Coalició Reformista, “el nostre país serà cada vegada més pròsper perquè avui ja som conscients que l’especialització i la professionalització són les claus de la promoció personal”.
En aquest sentit, CR proposa reforçar la Formació Professional posant especial èmfasi en les relacions amb l’empresa, per tal d’assegurar una incorporació dels joves al món laboral amb les màximes garanties possibles, tot proporcionant a l’empresa uns professionals ben preparats.
Amb aquest mateix objectiu, Coalició Reformista proposa al seu programa la creació i el desplegament de noves branques de Formació Professional segons les demandes del mercat laboral andorrà.

ANDORRA, 21/04/09

EL PROGRAMA DELS SOCIALISTES ÉS EL PITJOR, PELS TEMPS QUE CÒRREN

Ara que ja tenim els programes electorals de CR, la coalició formada a l’entorn del PLA, i del PS (ja no de l’alternativa que ha desaparegut) és hora d’analitzar-los i de treure la conclusió de quin és el que millor s’adapta als moments de crisi que vivim.
Com que els socialistes ja fa temps que atribueixen tota la culpa de la crisi al Govern d’Andorra durant catorze anys, no ens ha d’estranyar que les seves solucions segueixin caient en el mateix defecte: afirmen que no s’ha fet quasi res per a la majoria dels  ciutadans i ells proposen tota una bateria de reformes de caire social molt més agosarades que mai. El problema és, com altres vegades, que no han volgut fer el càlcul del cost d’aitals suposats progressos socials.
Pretenen crear un subsidi d’atur de tipus contributiu, és a dir pagat pels assalariats amb feina (mentre sigui suficient). Perquè aquest és el problema: encara que es reservi el subsidi per als qui perdin la feina després de cinc anys de treballar, no hi hauria qui aturés el dèficit que es crearia. I l’hauria de pagar l’Estat via impostos.
Pel que fa als impostos la gran novetat és que no s’amaguen de dir que posaran un impost sobre el treball de les persones, sobre la base del 10%. Però com que temen la impopularitat d’aquest impost (que els liberals sempre hem considerat innecessari), fixen el dintell mínim d’ingressos en 35.000.-€ anyals. Ells saben perfectament que a Espanya és de 9.000.-€ anyals… A Andorra, per ser bons europeus, el posem quatre vegades més alt!
Amb un màxim no imposable de 2.900.-€ mensuals l’impost  no afectaria, per ara, a la majoria dels funcionaris de totes les administracions andorranes. No fos el cas que alguns d’aquests li veiessin l’orella al llop i després de discutir àrduament per arribar a cotitzar un 1,5% del salari per la seva mútua, hagin de pagar el 10% més per al pressupost general i no sabem quan més per a subvenir el subsidi d’atur dels altres (que a ells no els afecta gens). Els treballadors de les administracions andorranes s’ho hauran de pensar molt seriosament abans de votar una opció com la dels socialistes. Perquè aquells que mai no se’n podrien escapar són precisament ells. I  l’experiència dels veïns ens demostra que quan es comença amb una figura impositiva de tan fàcil recaptació, la temptació és gran d’anar rebaixant el llindar del mínim imposable i d’anar augmentant la quota. A més a més, potser els qui cobren poc més de 2.900.-€ mensuals es podrien exclamar contra els qui s’inventen un dintell tan poc “europeu”, per dir-ho amb correcció política…I aquests són la majoria d’assalariats del sistema financer andorrà, de nivell més alt que el promig de les administracions. El PS ha aplicat el buisturí de manera que sembla ingteligent: pocs funcionaris seran afectats i molts bancaris sí que ho seran. (Costa de creure que els experts havien recomanat al PS un límit de 30.000.-€ i algun espavilat Conselle del PS es va adonar que si no pujaven fins a 35.000 els afectaris a ells…!). Tothom pot refer els números…
Per això la gradualitat de la política impositiva liberal segueix essent la bona per Andorra. Pretendre imposar de manera similar el treball i  els beneficis és un greuge per als treballadors. Tots podem estar d’acord a dir que un 10% del salari que excedeixi 2.900€ és molt més que un 10% o fins un 30% dels  beneficis de les empreses. I, a més, és inel•ludible, no hi ha desgravació que valgui i no se n’escapa ningú que estigui en nòmina.
La manera com el presentà el mateix candidat a cap de Govern del PS ja denota que, de moment, és una figura “cosmètica” perquè només afectaria al 16% dels assalariats declarats a la CASS. ¿Això vol dir que per tal de justificar la correcta aplicació de l’article 37 de la Constitució, ja n’hi ja prou amb el 16% dels assalariats? Així només es compliria el 16% del mandat constitucional en aquest impost. ¿En tenen prou els d’Europa? Ells que, per cert, no se’n surten d’unificar quasi cap figura impositiva no en poden fer cap qüestió, ni els pertoca ni en fan cap. Perquè tampoc no és veritat que Europa ens exigeixi posar impostos directes a les persones físiques per obrir els tractats. El que poden demanar i demanen és que el sistema, en el seu conjunt, no sigui massa agressiu. ¡Mireu si en podem ser gaire d’agressius els andorrans, dins l’enormitat del desastre financer mundial provocat als Estats Units i que els americans i els anglesos han sabut reconduïr cap a casa seva (en perjudici clar de França, Alemanya, Espanya i tota la vella Europa, a qui han aixecat la camisa amb els seus paradisos fiscals ben protegits i els desapareguts de l’extrem Orient).
Llàstima que de cosmètica res de res. Perquè el cost de pagar les promeses electorals del programa del PS és inassumible, sense un augment de la recaptació molt gran que inclogui la majoria dels assalariats i amb uns tipus més i més alts per Decret, si la llei ho preveiés. Tal com fan a Espanya, a França i als altres Estats europeus que ho fan.
Entre la cosmètica (amb trampa) del PS i els de ApC (que volen suprimir els principals impostos indirectes i substituïr-los per un impost directe del 12% dels rendiments econòmics de persones físiques i de societats), l’opció de la Coalició Reformista de mantenir impostos indirectes predominants segueix essent la més assenyada, la que convé al país i la que li correspon. Ara més que mai.
Marc FORNÉ MOLNÉ

QUAN LI CAU LA PELL DE CORDER, TORNA A SER ÉLL…

Parlo, és clar, del Sr. Jaume BARTUMEU. Una cosa és que les darreres dues vegades, quan s’apropen les eleccions generals, la pell de corder que li fan posar els seus bons consellers polítics i d’imatge (probablement els d’Andorra més que els de Barcelona), esdevé més gruixuda i suau, segons com ells valoren les possibiliatts que tenen. Una altra és el tarannà permanent de crítica sistemàtica, amarga, sovint insultant i sempre sense cap matís que ha practicat el cap de l’oposició, d’ençà que va defenestrar el Cap de Govern Òscar RIBAS i que ho ha intentat, sense surtir-se’n, amb els governs liberals durant més de catorze anys.

La crítica, habitual en ell, per la política interna ha estat tan exagerada que, n’estic convençut, ha esdevingut una aliada nostra cada vegada que l’hem guanyat, especialment quan les llistes liberals van guanyar a totes les Parròquies, l’any 2001.

Però encara ha estat més exagerada i sense matissos pel que fa a la política exterior d’Andorra. Com que ell i els seus seguidors més fidels i dogmàtics es creuen que detenten la veritat absoluta, no ens pot estranyar la darrera expressió d’aquella intolerància partidista: ha afirmat que la situació d’Andorra no ha variat amb el G-20, o que les coses estan més o menys com fa nou anys (podia haver dit: més o menys com quan ell era Conseller de Govern i Espanya ens va ficar a la llista de paradisos fiscals, tot governant els socialistes espanyols..però és clar que no li interessava).

Així mentre el Govern es dedica a frenar els efectes de la hipocresia dels grans, que volen carregar les seves culpes als petits; mentre els Bancs de Suïssa i els d’Andorra emeten comunicats per refredar l’apassionament del clientel.lisme practicat per aquells que amaguen paradisos a les seves capitals i a les seves illes (els nord-americans i els angleses: guanyadors altra vegada de l’eix europeu, i aquí, per una vegada, coincideixo amb l’Eusebi NOMEN); mentre creix un sentiment d’injustícia… Què fa el candidat a Cap de Govern? Doncs fa el que sempre ha fet: proclama a tots els vents que la política exterior (competència exclussiva de Govern) ell la faria d’una altra manera. Proclama la maldat de les solucions del Govern i que la culpa és nostra. Visita tothom qui el vol rebre per dir-li que ell ho faria tot millor.

No s’ha vist mai un altre cap de l’oposició de cap país democràtic anant amunt i avall, a l’estranger, fustigant la política exterior del govern del seu país. No és la pràctica habitual. Però és, precisament, la que el Sr. Jaume BARTUMEU ha fet sempre. I ho dic amb coneixemnt de causa. Puc explicar dotzenes d’anècdotes, com quan dies abans de la meva primera visita oficial a la Unió Europea (President Santer) el llavors líder de Nova Democràcia va fer mans i mànigues per intentar que el President el rebés abans que a mí, sense èxit, però saltant-se els canals diplomàtics; o com quan es va esforçar amb alguns col.laboradors del PSC per intentar, també sense èxit, minimitzar la primera trobada del Cap de Govern d’Andorra amb el President d’Espanya J.L. RODRIGUEZ ZAPATERO acompanyats per varis ministres de cada Estat.

També en política institucional, com cada vegada que m’havia de rebre el Copríncep Mitterrand i ell se les ingeniava per sortir a la foto uns dies abans, en una trobada amb algun subaltern de l’Elisi.

Els reculls de premsa en son testimonis. Tot això, i molt més, no serien gran cosa més que escaramusses electoralistes. Però esdevenen realmen dolentes per Andorra, quan s’allunyen de la veritat. O és que la llei de prevenció del blanqueig de diner publicada el gener del 2001 no és res? Com és que ell mai no ha dit que l’Estat espanyol va aprovar la mateixa llei, obligat per una directiva europea, només quatre anys després? O és que deixar de ser un dels tres darrers i anar en una llista de seixanta no és res?

I també esdevé dolent per Andorra i impropi de qui pretèn governar-nos, quan fa seguidisme de les idees dels veïns, (amics i competidors alhora). ¿O és que malgrat que el govern tripartit del Sr, Montilla no consideri prioritari ara un tren fins a prop d’Andorra, mai no ho serà? De moment, no cal que els socialistes catalans es preocupin per trobar-hi el finançament que fa falta…que el líder de l’Alternativa ja ha deixat clar que parlar del tren es fer volar coloms. Tampoc cal que pateixin, si aviat volen atorgar una llicència de Casino a Lleida (única provícia catalana que encara no en té) Tranquils…que els de l’Alternativa ja s’han apressat a dir que ara seria una provocació per Europa fer un Casino a Andorra. ¿Haurem d’esperar la inauguració d’un Casino a La Seu d’Urgell? O és que els Casinos que han proliferat a França (més de 200) i a l’Espanya socialista (més de 40) són els únics que poden exhibir transparència i bones maneres? Ni volen saber que Suïssa ha implantat tot de Casinos, després de ser un dels dos o tres Estats europeus sense tenir-ne. Ells ja prejutgen que un Casino nacional a Andorra seria una rentadora de diners. Així demostren que no tenen ni en volen tenir  ni la més remota idea de l’actualitat dels sistemes de joc. En qualsevol cas, mentre els seus amics que governen al costat ho fan bé obrint Casinos, nosaltres ho fariem malament…Gran confiança la demostrada envers el seu propi país! És clar: com que ells no govenen els altres no ho poden fer bé! El Casino és una proposta liberal? Doncs és dolenta…i no se’n parli més.

Encara estava embastant aquest escrit i les notícies em permeten d’afegir que el peculiar andorranisme que practica el Sr. Jaume Bartumeu sempre que visita amics polìtics seus, ha tingut una altra mostra:  l’Aeroport d’Andorra-Pirineu no li interessa gens al Síndic d’Aran (i és natural que s’apunti al de Lleida), donc que no passi pena: si la Generalitat prioritza l’Aeroport d’Alguaire, els socialistes andorrans ja no en parlaran més del d’Andorra-Pirineus. Tan s’hi val que la mateixa Generalitat hagi fet el que havia de fer: comprar-ne la infrastructura per ser una part en el diàleg entre Espanya i Andorra i posar-lo novament en funcionament… A la Vall d’Aran no el volen, doncs nosaltres els de l’Alternativa tampoc! N’hi ha per pensar que el líder de l’Alternativa es presenta a les eleccions europees, a les de la diputació de Lleida, o a les d’era Val d’Aran, i no a les d’Andorra…

Aquest feblesa política amb els més forts, contrasta amb la virulència envers els més febles: n’hem tingut un altre exemple  aquests dies amb l’agressió verbal a un càmera i una redactora de la Televisó Andorrana, que ha motivat un escrit (extremedament respectuós amb els causants de l’incident) firmat per un centenar de periodistes que treballen a Andorra. Em pregunto que hauria passat si l’incident, insultant i grotesc, l’haguès provocat algú del meu Partit?  Del que estic segur és de que si l’haguès fet un polític espanyol, l’haurien gravat amb un mòbil, surtiria cada dia als informatius o als programes de debat i estaria penjat al Youtube i al Facebook, per a major glòria del polític intemperant! Ha tingut sort el Sr. Jume BARTUMEU, de ser un polític andorrà!

Marc FORNÉ MOLNÉ