Els reformistes entren quatre reserves d’esmena

font: el periodic:

Tal com van anunciar fa pocs dies, el Grup Parlamentari Reformista va entrar ahir a Sindicatura les reserves d’esmena al Pressupost. Concretament, en va introduir quatre per tal de justificar les línies de l’oposició en el debat a la Casa de la Vall de dijous vinent, on s’espera que el Projecte de llei no prosperi.
A banda de les dues reserves d’esmena que es faran en l’àmbit d’educació, que seran defensades per la consellera reformista Roser Bastida, el conseller Amadeu Rossell defensarà una altra reserva orientada a la reactivació econòmica. En aquest sentit, Rossell va justificar que en els comptes presentats pel ministre d’Economia i Finances, Pere López, no inclouen “cap mesura” a aquest efecte i va deixar l’argumentari per al seu torn a la Casa de la Vall.
La quarta i última reserva d’esmena dels reformistes al Projecte de llei del pressupost estarà centrada en el punt que destina una partida plurianual per a la compra d’un fons fotogràfic, opció que des de CR es vol descartar i destinar a la compra d’ordinadors per a les escoles.

La crispació PS-CR obstaculitza el camí cap a la reforma fiscal

Malgrat les repetides desavinences que han marcat aquesta legislatura hi ha consens –com a mínim entre els dos grans partits– per tirar endavant la reforma fiscal. Se suposa. La situació de bloqueig que es viu al Consell General podria acabar afectant fins i tot aquesta reforma que tothom qualifica d’inajornable. La crispació entre PS i CR és el principal obstacle per definir el nou marc tributari: els reformistes adverteixen que per poder pactar cal que baixi el to de les crítiques, alhora que asseguren que la seva predisposició a pactar les reformes és sincera, però no a qualsevol preu.
Els reformistes no volen que des de les files socialdemòcrates se’ls acusi cada dia de ser culpables de la situació de bloqueig que viu el país i que es posi en dubte la seva voluntat de tirar endavant la reforma tributària. Des dels sectors més moderats de la coalició es tem que un augment de la tensió entre PS i CR pugui donar arguments a aquells sectors reformistes més reticents a arribar a qualsevol tipus d’acord, ni que sigui puntual, amb el Govern.
Des de CR s’insisteix que la decisió de presentar textos alternatius als projectes de lleis fiscals obeeix a la voluntat de fer una reforma el més adaptada a la societat andorrana possible i no de buscar subterfugis per endarrerir els canvis. Els reformistes asseguren que al grup parlamentari hi ha consens per tirar endavant aquesta reforma durant aquesta legislatura i de col.laborar amb el PS en aquesta qüestió.
Els reformistes portaran els seus textos al Consell, moguts, segons afirmen, per “motius tècnics més que polítics”. En cas que l’alternativa plantejada per CR no prosperi, el principal partit de l’oposició no deixarà de fer esmenes parcials als projectes de llei del Govern socialdemòcrata i, en la mesura que les seves aportacions siguin acceptades, decidirà el sentit final del seu vot. D’altra banda, des de CR s’insisteix que els textos fiscals estiguin consensuats al màxim amb els sectors econòmics. “És el mateix que exigia el PS per a la Llei d’inversions estrangeres”, recorda un membre de CR.

DUBTES ESTRATÈGICS
Els reformistes estan ara immersos en confeccionar una estratègia per encarar la legislatura després del fracàs de tots els intents de buscar estabilitat política. D’aquest debat en podria dependre també la posició, més o menys intransigent, dels reformistes amb el Govern socialdemòcrata.
Les aigües reformistes estan més calmades que fa unes setmanes, quan la proposta unilateral de pacte de Joan Gabriel al PS va fer trontollar els ciments de la coalició. Amb tot no són poques les veus que discrepen amb l’actual líder acusant-lo de voler ser –sense dir-ho– el candidat de CR. Els més reticents argumenten que és sospitós que Gabriel oferís un pacte vinculat a un avançament electoral i que doni per fet que si les eleccions s’avancen ell ha de repetir com a candidat.

font: el periodic

Gil, Canturri, Tarrado i Saboya coordinaran les tres ànimes de CR

Els reformistes han decidit nomenar tres càrrecs de portaveu per coordinar el procés de transformació de la coalició en un partit consolidat. Cada una de les tres ànimes del partit –el PLA, Nou Centre i el Grup Parlamentari– ha nomenat un representant que vehiculi les respectives propostes en el procés de definició del partit i, més endavant, d’elecció dels càrrecs orgànics de la formació. Les funcions de portaveu del Grup Reformista a la Casa de la Vall les va assumir la consellera general i secretaria de Sindicatura, Montserrat Gil. El portaveu del PLA dins de la coalició serà l’antic secretari general de la formació, Pere Canturri. En el cas de Nou Centre, el càrrec estarà compartit pel que va ser líder de l’extint CDA, Enric Tarrado, i Gilbert Saboya.

L’elecció més significativa és la de Canturri. L’exsecretari general del PLA, membre del comitè parroquial d’Andorra la Vella, forma part del sector més reticent a la desaparició de les sigles liberals i a la dissolució de la formació. De fet, el comitè de la capital és el que més s’ha manifestat expressament contra la desaparició del PLA i en diverses reunions de CR ho ha fet per boca de Canturri.

font: elperiodic

PRESENTACIÓ DEL 8È CONSELL GENERAL DELS JOVES

1. • 28 estudiants votaran proposicions sobre el testament vital o la discriminació
2. • Els 28 suplents faran de periodistes i redactaran una crònica de la sessió.

Les proposicions de llei que el proper 10 de març es debatran al Consell General dels Joves no quedaran en un calaix. Els tres grups parlamentaris de la Cambra estudiaran com a mínim un dels textos debatuts a la sessió juvenil, tal com es van comprometre ahir els representants de PS, CR i ApC a la Comissió Legislativa d’Educació i Cultura. Els 28 estudiants escollits per al Consell dels Joves debatran sobre la discriminació, el testament vital, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’escola i les competicions escolars.
Segons va explicar ahir la presidenta de la Comissió, la consellera reformista Roser Bastida, els textos debatuts al plenari del Consell dels Joves quedaran inscrits al Registre del Consell General i els tres grups estudiaran la seva viabilitat. “Volem donar sortida real a alguna de les consideracions tractades al si del Consell dels Joves”, va anunciar Bastida, que va reconèixer que sovint el Consell juvenil tracta assumptes que triguen anys a arribar a la Cambra dels adults: “És un símptoma de bona salut del nostre jovent que se’ns avancin”, va afirmar.
El tema central de l’edició d’aquest any, la vuitena des del 2003, serà la lluita contra tot tipus de discriminació. A aquest efecte, els estudiants dels tres sistemes educatius han elaborat tres textos que versen sobre la qüestió: la Proposició de llei per afavorir la integració de les diverses nacionalitats residents als Principat, la Proposició de llei relativa a la denúncia de tot tipus de discriminació i la Proposició de llei contra l’assetjament als centres escolars d’Andorra.
Els altres tres textos que votaran els estudiants són de temàtica lliure: un proposició de llei que estableix i regula el testament vital, una altra sobre la implantació i el foment de les TIC a les escoles i una tercera sobre les competicions entre els centres escolars del país.
Una altra novetat de l’edició d’aquest any és que els 28 alumnes suplents, a qui fins ara es reservava un paper poc definit, actuaran de periodistes: cadascun d’ells redactarà una crònica de la sessió plenària que entrarà en un concurs amb la resta. La crònica guanyadora es publicarà, com a premi, als mitjans de comunicació escrits.

4.317 PARTICIPANTS
Des de la primera edició, el 2003, han participat al Consell de Joves, ja sigui al plenari o bé a les fases preparatòries, un total de 4.317 estudiants dels tres sistemes. Aquest any, els 28 consellers juvenils s’ecolliran entre 622 alumnes: 188 del Lycée, 88 de l’Institut espanyol, 60 del Col.legi Sant Ermengol, 65 del Col.legi Janer, 29 del Col.legi Sagrada Família, 13 del Col.legi del Pirineu, 68 de l’Escola Andorrana d’Ordino, 59 de la d’Encamp i 52 de la de Santa Coloma.

font: elperiodic

Pintat titlla d’estratègia electoral que el govern estudiï canvis al vial lauredià

L’excap de Govern afirma que l’actual moment polític és una “paràlisi previsible”

L’excap de Govern, Albert Pintat, ha qualificat d’estratègia electoralista el fet que el Govern estigui estudiant la possibilitat de canviar el traçat del vial de Sant Julià, tal com reivindica la Plataforma Rocafort.

Pintat, en declaracions al programa El Matinari d’AD Ràdio, considera que és “una política electoral” d’intentar ordenar i organitzar tots els oposants a l’actual majoria del comú de Sant Julià amb vista a les properes eleccions. D’altra banda, l’excap de Govern considera que la situació política actual es troba en una “paràlisi previsible”, ja que l’executiu ha triat conscientment de governar en minoria. Pintat ha defensat l’opció mixta triada per construir el vial lauredià, ja que creu que aquesta parròquia és la que ho té més difícil per créixer econòmicament i no es pot separar el poble de la circulació. A més, també ha dit que un cop s’ha començat, l’obra s’ha d’acabar per no malmetre els recursos públics. 
Respecte de l’actual panorama polític, ha afirmat que un govern no pot governar sense una majoria sòlida que s’hauria d’haver negociat abans de la investidura del cap de Govern. Per tant, “ens trobem en una paràlisi previsible” amb el cap de Govern “jugant amb el victimisme, la crisi i l’herència”. Pintat també creu que la legislatura hauria de servir per fer un marc fiscal a l’andorrana, i que per tant el PS i CR han de deixar estar els extremismes i posar-se d’acord. Si no ho fan, segons Pintat, és perquè qui governa està pensant en les properes eleccions “i no li deu convenir”. Finalment, l’excap de Govern ha defensat la decisió de Joan Gabriel de no presentar-se com a líder del nou partit. Pintat ha dit que és una decisió raonable després d’haver estructurat la proposta de CR, i que ara ha de ser la base de la coalició la que triï una persona jove, valenta i amb ambició. A més, ha lamentat que des del PS s’hagi ridiculitzat a Gabriel en relació amb la proposta formulada per salvar la legislatura.

La majoria de l’executiva del PLA aposta per la dissolució del partit

Els òrgans rectors del Partit Liberal aposten majoritàriament per la dissolució de la formació, o per la “fusió”, dit en terminologia planiana. L’executiva del PLA es va mostrar ahir favorable a dissoldre la formació i les seves sigles al si d’un CR consolidat com un gran partit de centredreta, liberal i reformista.
Tot i les reticències de diversos sectors, els membres de l’executiva que es va reunir ahir al vespre a la seu del partit a la capital es van manifestar a favor de la fusió dins CR. “A l’executiva el sentiment majoritari és el d’integrar-se en un partit més gran”, va explicar el president del partit, Enric Pujal, a la sortida de la reunió. Pujal va alabar l’actitud dels integrants de l’executiva per facilitar el procés de consolidació de CR, ja que, tal com va recordar, no només els liberals renunciaran a les seves sigles, sinó que també des de Nou Centre es procedirà a la fusió. De fet, l’executiva liberal és de l’opinió que per fer aquest “partit més gran” que pugui incloure centristes i independents cal dissoldre les estructures existents anteriorment.
Ara bé, que l’executiva hi estigui d’acord no significa que la dissolució del PLA sigui ja un fet consumat. Els presidents dels comitès parroquials, que ahir van assistir a la reunió de l’executiva, van sortir amb el compromís de convocar els respectius grups parroquials la setmana vinent per debatre la qüestió. D’aquí a dues setmanes l’executiva es tornarà a reunir i d’aquesta reunió en podria sortir ja la convocatòria concreta d’un congrés que decideixi sobre la conveniència de dissoldre el PLA.

el periodic.ad

Debat als comitès liberals la setmana vinent sobre la integració a CR

En quinze dies la direcció liberal hauria de tenir una posició adoptada, que és la que defensarà en el congrés que s’ha de convocar de manera “simultània o molt propera” a l’acte en què es constitueixi formalment i de manera definitiva la nova formació centreliberal. Així ho va explicar ahir el president del PLA, Enric Pujal, després de la celebració d’una executiva que va aplegar un elevat nombre d’integrants de la mateixa. L’objectiu fonamental de la trobada, segons va explicar Pujal, era explicar i valorar la primera part del congrés de CR celebrat la setmana passada.
“S’ha de prendre una decisió i  anem cap al nou partit”, va dir ahir Pujal en referència amb el fet  que s’ha de definir si el PLA es dissol i els fins ara militants que ho vulguin passen a CR o la formació liberal, sense desaparèixer, es fusiona amb el nou partit. La diferència entre els dos passos, va dir Pujal, “és més aviat semàntica”. I després d’afirmar que l’únic en què no hi ha cap discussió és en el fet que cal “fer un gran grup”, a títol personal el president liberal va afirmar que “jo prefereixo la fusió perquè em sembla menys agressiva que la dissolució”. El congrés que haurà de ratificar la posició de la formació anirà en funció del congrés constituent del nou partit.

Unlimited shopping * / Compres sense límits – (Gilbert Saboya)

(* except on 10 sunday afternoons which will be communicated punctually) / excepte en 10 diumenges a la tarda que seran comunicats puntualment

Aquesta podria ser la nova versió de la recent estrenada campanya de promoció pel turisme a Andorra després de la decisió del Govern socialista d’obligar a tancar els comerços 10 diumenges a la tarda.

No deixa de ser curiós que setmanes després d’iniciar la campanya sota el lema de “compres sense limits”, la primera mesura del Govern socialista en matèria de regulació comercial hagi estat, precisament, la d’imposar un limit, obligant al tancament de 10 diumenges a la tarda. I dic imposar, perque en relació a aquesta mesura, s’han manifestat en contra totes les associacions empresarials i comercials del país, després d’haver estat participant en les ja famoses taules de treball sectorials organitzades per Govern.
Deu ser que pel Govern socialista, totes aquestes associacions i organitzacions com la Cambra de Comerç, l’Empresa Familiar d’Andorra, la Confederació Empresarial Andorrana, o les diferents Associacions de Comerciants, actuen sota el dictat del lobby dels grans magatzems, en ple complot “tipus judeomassònic” destinat a propiciar el “bloqueig”.

No deixa de ser curiós que després de que les administracions públiques i els agents economics privats hagin estat invertint els darrers anys en intentar desestacionalitzar el turisme en les temporades de baixa afluència, incrementant la oferta turística i comercial (camps de golf a l’estiu, atraccions basades en la natura o el termalisme, nous conceptes de centres comercials, renovació d’arteries comercials, construcció d’aparcaments, inversió privada en la millora d’instal.lacions d’acollida a visitants,…), el Govern socialista ens tregui el seu manual d’economia socialista a l’andorranai ens doni, a tots plegats, una lliçó d’economia : si venen pocs clients doncs tanquem per poder donar festa als treballadors.
De pas, aprofita per donar-nos una lliçó de sensibilitat social, per que els comerciants d’Andorra, pel Govern socialista, no solament deuen obrir els diumenges de la tarda per ignorància o manca d’habilitats de gestió, sinò que ho deuen fer també per pur despotisme vers els seus treballadors.

A més ens dona, de passada, una lliçó de fermesa, anunciant repetidament al Consell General en la darrera sessió de control, en relació a les preguntes del grup parlamentari reformista, que no hi hauran canvis en la decisió. Fermesa sí, però al cap d’uns dies, ja no tanta, o potser no per a tots… Vaig manifestar el dia després de la sessió de Consell, en una tertúlia radiofònica, que, malhauradament, tenia més confiança en la pressió dels vots en alguns llocs, que en la capacitat de rectificar del Govern socialista. I ho deia pensant específicament en la parròquia d’Encamp. Doncs bé, a lo millor ja ha començat la operació “marxa enrera, però només per la parroquia d’Encamp, o millor dit pel Pas de la Casa, no fos que perdessim les properes comunals en un feu tradicionalment socialista per culpa dels horaris comercials”. Ja sé que és un títol llarg i poc comercial, però és que de temes comercials com dels economics no vaig massa sobrat, pel que sembla. Ara , després de dir al Consell que la mesura de tancament obligat s’havia près en base a estudis aprofundits, podrn apareixer estudis, més aprofundits encara, per justificar que s’ha de canviar, però només per al Pas de la Casa. Perque els estudis ja eren aprofundits, però no havien vist les particularitats del Pas. Ni del Pas, ni d’enlloc. Ara, això sí, la resta de comerciants del país que s’aguantin, que de particuparitats, potser només n’hi hauran al Pas. Perque a Sant Julià, aquests 10 diumenges a la tarda, els hi estarà prohibit obrir. I no serà perque el seu Consol no hagi manifestat també el seu desacord amb la mesura. Però li han fet menys cas que al seu colega encampadà. Perque serà? I què en pensaran a Andorra la Vella, o a Escaldes-Engordany, o Canillo, Ordino, o La Massana? I quin cas els hi faran? De moment, al Pas de la Casa sembla que no hi hauran dictats lobbístics, i a lo millor podran obrir. No, no, hi hauran estudis més aprofundits.

Ah, una petició, ara que hi som. Posats a explotar la capacitat previsora del Govern socialista, que els comuns dels mortals no tenim, li podríem demanar que tingués la deferència o la generositat de comunicar al conjunt dels comerciants del país la llista dels dilluns, o dimarts, o dimecres, o dijous, o divendres, o potser algun dissabte de baixa afluència on els comerços no cal que obrin a la tarda tampoc. O potser al matí. Així s’estalviaran uns costos innecessaris, i els treballadors tindran més festa també. Perque pobres comerciants, des dels que passen per la tercera generació en el negoci fins als relacionats amb grans grups internacionals, no tenen aquest dó de la naturalesa.

A més, el Govern socialista ens dona una lliçó de comunicació. Primer es fa una campanya de comunicació basada en la compra sense límits, per imposar després límits a la compra, i llavors es fa una segona campanya per informar als clients dels límits. Així ho va anunciar el Ministre de tutela durant la darrera sessió de Consell. I jo, que tampoc entenc massa de comunicació, em demano : farem una anunci a TV3 cada divendres previ al diumenge firat perque així els clients potencials no vegin frustrades les seves ganes de comprar, o organitzi el seu cap de setmana perque complir amb l’horari determinat? No, això sona una mica negatiu. I en comunicació no s’ha de ser mai negatiu (o al menys m’ho havien ensenyat així). Ho farem en positiu : farem un anunci a TV3 cada divendres previ al diumenge no firat perque els clients potencials sapiguin que poden comptar amb temps, i puguin triar com organitzar-se millor. Però clar, això és 5 vegades més car (hi han 52 diumenges a l’any no?). I perque només a TV3? Només faltaria que algun madrileny o valencià ens vingués a veure de tant lluny, i s’endugués algun xasco. Ho farem també a TeleMadrid i Canal Nou. Per cert, igual ni hi haviem fet la primera campanya : la que els hi deiem de venir a comprar. Ja no dic si hem d’explicar que la mesura no val a tot arreu, sinò que hi ha una població, anomenada Pas de la Casa, on allà sí que podran comprar els diumenges a la tarda. Llavors haurem d’afegir un segon asterisc a la campanya * except in a little town called Pas de la Casa which will have a special treatment due to a deep analysis… / excepte en un petit poble anomenat Pas de la Casa que tindrà un tractament especial degut a un estudi aprofundit…

I es que el probema és que estem fent una crida a no venir. Estem en plena cerimonia de la confusió. I als clients, els hi hem de posar fàcil.
A mí m’havien ensenyat que quan prenies mesures eren per potenciar els punts forts i les oportunitats i reduir els punts febles i amenaces. Doncs els gurus de la nova economia socialista a l’ andorrana eliminen els efectes diferencials positius i mutilen la oferta com a generadora de demanda potencial.
I dic la nova economia socialista a l’andorrana, perque a contrades properes on governen socialistes o altres forces d’esquerra, el que es fa és ampliar els calendaris i horaris d’obertura, especialment en l’actual context de crisi i específicament en les zones turístiques.

A mí m’havien ensenyat que quan portes un negoci t’has de focalitzar en el client, anticipar i atendre els seus objectius i necessitats. Pensar en el client. En el manual d’economia socialista a l’andorrana, el Govern li diu al client quan ha d’anar a comprar, quan ha de venir a visitar-nos. Perque deguem anar sobrats d’atractius, d’aspectes diferencials. Que s’adaptin ells. Només ens manca demanar-li que ens dongui les gracies per poder venir a comprar, encara que sigui el diumenge al matí.

Malgrat no entengui massa d’economia ni de comunicació ni de marketing, i malgrat no tingui els dons de previsió, o millor d’adivinació, del Govern, m’atreviré a pronosticar que si apliquem el manual d’economia socialista a l’andorrana, els treballadors poden arribar a tenir més de 10 diumenges firats. Per desgracia.

Però deixem de banda la polèmica política. Rectificar és de savis, per Encamp (perdó pel Pas de la Casa), i per la resta del país també.

Inclús prometo fer un article per lloar la rectificació. Més curtet, això sí.

Pàgina següent »