CR presenta una llei del voluntariat heretada de l’anterior Govern liberal

La Llei del voluntariat, un dels projectes presentats per l’anterior Govern liberal que van quedar sense aprovar la darrera legislatura, va tornar ahir al Consell General de la mà del Grup Reformista. Els reformistes han volgut deixar passar “un temps prudencial” abans de recuperar un text que, destaquen, es va aprovar amb la participació de les associacions i entitats del voluntariat.
El segon grup de la Cambra va presentar com a proposició de llei el projecte que ja havia entrat l’Executiu d’Albert Pintat a final de l’anterior legislatura. Van ser precisament les exministres d’aquell Gabinet i avui conselleres generals, Montser-
rat Gil i Roser Bastida, les encarregades de presentar el text a la premsa. Segons van explicar ahir, els reformistes han volgut deixar passar “un temps prudencial” per donar l’oportunitat a l’actual Gabinet socialdemòcrata de presentar el projecte de llei. Finalment, davant de la “manca d’un marc legal” i “per respecte a les persones i entitats que van participar en l’elaboració del projecte de llei”, el Grup Reformista va decidir entrar el text a tràmit al Consell General.
Precisament la participació de les associacions i entitats agrupades en el comitè del voluntariat en la redacció de la llei és, segons CR, el principal actiu de la mateixa. Bastida, que va estar present al comitè juntament amb l’aleshores secretari d’Estat Víctor Filloy, va destacar que el paper del Govern en l’elaboració del text va ser “bàsicament de coordinació”. Bastida va tenir ahir paraules de reconeixement per a Filloy i per a tots els que van participar en la redacció del projecte de llei.

MAJOR SEGURETAT
El fet que el text fos consensuat en el seu moment amb els representants de la societat civil fa que, segons els reformistes, la seva tramitació no hagi de comportar grans dificultats. Gil i Bastida van destacar ahir la major seguretat jurídica que la norma aportaria al sector del voluntariat. D’una banda, es defineixen les activitats de les entitats i associacions i l’estatut dels voluntaris. De l’altra, es garanteix la possibilitat que tots els voluntaris disposin d’una assegurança que els doni cobertura pels eventuals danys que puguin patir en l’exercici de la seva activitat i també pels que puguin causar a terceres persones.
El text delimita els drets i les obligacions dels voluntaris, les característiques de les associacions i entitats, les competències del Govern, l’establiment d’un cens d’entitats i del comitè del voluntariat, així com el règim jurídic aplicable.

TEXT PARTICIPATIU
El projecte de llei –ara proposició– del voluntariat va ser el fruit de les reunions del comitè celebrades durant el 2008 a la sala d’actes de Prada Casadet. Van formar part d’aquell comitè la ministra i el secretari d’Estat d’Educació, Joventut i Esports, un representant de les entitats per cadascun dels set àmbits –esportiu, cultural, ambiental, cooperació internacional, joventut, protecció civil i social–, un secretari, un representant dels set comuns i sis voluntaris elegits democràticament.

Font: www.elperiodicdandorra.com – Iago Andreu

Foto: www.ana.ad

CR recupera la llei sobre el voluntariat del Govern Pintat

La proposició obliga totes les entitats a assegurar els seus col·laboradors.

El grup reformista ha recuperat la llei del voluntariat que, presentada per l’anterior Govern, va veure aturat el tràmit parlamentari per la dissolució del Consell General.

La parlamentària Montserrat Gil va destacar que el text, que es va fer “amb el consens” de les principals entitats implicades, no pot quedar-se en l’oblit, ja que “és necessari reconèixer i donar impuls a aquestes organitzacions”. Per això, i després d’esperar “un temps prudencial” per veure si l’actual executiu prenia la iniciativa, s’ha optat per encetar de nou el seu camí com a proposició de llei.
Gil va recordar que els darrers mesos de legislatura no hi va haver temps d’estudiar el text en comissió perquè el PS va demanar fins a tres pròrrogues al termini de presentació d’esmenes. Malgrat això, la consellera reformista confia que, ara, la llei, que va qualificar de “molt social”, tingui el suficient consens per ser aprovada. “És un text bo, que es pot millorar via esmenes tot i sortir ja amb una qualitat. No hauria de ser problemàtic”, va comentar.
La principal novetat del text és l’obligació, per part de les entitats, d’assegurar els voluntaris. “Tindran un marc regulat i seguretat jurídica, un suport i unes garanties”, va explicar la també consellera Roser Bastida, que com a ministra d’Educació va participar en les converses al comitè del voluntariat per redactar la llei.

Font: www.eldiariandorra.ad

Els reformistes es constitueixen com a CR-Partit Reformista d’Andorra

La nova formació que donarà cabuda a les persones i partits que s’han agrupat sota les sigles de Coalició reformista es dirà finalment CR-Partit Reformista d’Andorra, segons l’acordat en el congrés constituent de la formació política, ahir a Escaldes. En el nom es canvia la paraula Coalició per Compromís.

Gilbert Saboya, que aquest dijous va ser el responsable de defensar l’ideari del partit, ha explicat que es conserven les inicials CR perquè formen part dels orígens, però desapareix la paraula Coalició, que se substitueix per Compromís. Així, Compromís Reformista, que passarà a ser el lema del partit, vol simbolitzar la voluntat amb la que va néixer la formació política. Saboya ha explicat que la inclusió de la paraula Partit serveix per remarcar el pas cap al partit i l’encaix nacional.

Gilbert Saboya ha explicat que durant el congrés es va aprovar l’ideari i els estatuts, i ara ja es treballa de cara a la segona part del congrés, amb un caire més polític, i que tindria lloc a mitjans d’abril. En aquest sentit, s’ha nomenat una comissió, integrada per Montserrat Gil, Pere Canturri i Enric Tarrado, que serà l’encarregada de preparar aquesta segona part del congrés. Saboya ha explicat que pel que fa a l’executiva que ha de sorgir del congrés, es treballarà per formar-ne una de consensuada però ha ressaltat que és un procés “viu i obert”.

Gabriel creu que es degrada Alay i el Govern segueix sense projecte

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, ha dit que la remodelació del Govern representa “la segona crisi de Govern, aquesta de molt calat i important”. Afirma que s’ha degradat Vicenç Alay i que no hi ha projecte.
Gabriel ha afirmat que Bartumeu “en menys d’un any ha hagut de fer dos moviments importants”, en referència als actuals canvis i l’anterior dimissió de la secretària d’Estat de Turisme, Valerie Lackner, cosa que l’ha portat a creure “que el Govern continua sense projecte de país, posant pedaços i anar mirant de sobreviure”. També ha indicat que “aquest Govern no té direcció i l’únic que fan és posar persones de l’entorn polític i càrrecs de rellevància del PS”. El líder reformista també s’ha mostrat crític amb “la degradació del ministre Vicenç Alay quan encara no fa ni cinc dies assistíem a una defensa en el Consell General” i ara “hem assistit a una decapitació ministerial important traient-li la cartera de més pes estratègic que hi ha dins del Govern”. Per Gabriel, aquest és “el segon signe d’aquesta desfeta política que el senyor cap de Govern està duent al país”.

Forné: ‘ATV tenia més obertura abans’

Marc Forné s’ha mostrat ‘convençut’ que Andorra Televisió ‘tenia més obertura’ quan ell era cap de Govern que no pas ara. Forné ha dit, en relació a la presència televisiva de Bartumeu, que ‘penso que surt més que jo’ quan era cap de l’executiu, i ha afegit que ‘té una sort que jo no tenia, i és que els que té al davant [en referència a l'oposició] li porten molt menys la contrària del que ell me la portava’.

Aquestes declaracions Marc Forné les ha fet en una entrevista a AD Ràdio, al programa Cal Fernàndez. Precisament, el director i conductor del programa, Gabriel Fernàndez li ha preguntat sobre el fet que abans es parlés d’ATV com de Teleforné i ara ningú digui Telebartumeu, cosa a la qual Forné ha respost dient que l’actual cap de Govern, Jaume Bartumeu, ‘té sort’ referint-se a les declaracions anteriors de ‘tenir una oposició extremadament acurada’.

Entre d’altres consideracions, Forné ha reconegut que ‘intervenia’ en els afers de la televisió i ho ha justificat dient que ’si el cap de Govern veu una cosa raonable, per què no ha d’intervenir?’

Escrit per ANA, el Dimecres, 10 de Març 2010

Apostem per un marc impositiu amb incentius fiscals i un règim simplificat

Coalició Reformista (CR) va presentar ahir un text alternatiu als projectes de lleis fiscals que regulen els impostos indirectes, en què incorpora l’establiment d’incentius fiscals i la inclusió d’un règim simplificat per a les empreses que facturin menys de 600.000 euros.
La proposta reformista, que estableix un tipus nominal del 10%, incideix també en la implantació gradual dels impostos durant un termini de quatre anys i en la necessitat d’evitar la duplicació de tributs mitjançant la deducció dels impostos comunals i de plusvàlues. Així mateix, els reformistes proposen que els impostos directes no s’apliquin fins que s’aprovi l’IVA, amb l’objectiu d’assegurar que es mantingui la pressió fiscal.
El grup parlamentari reformista va presentar ahir un total de 120 esmenes a l’articulat i tres a la totalitat als projectes de llei de l’impost de societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents. El conseller general reformista Ladislau Baró va explicar que la iniciativa “respon al compromís de CR en la reforma fiscal” i va assegurar que l’aprovació del text alternatiu proposat, en què es fonen els tres projectes de llei,  “no serà un condició perquè no col·laborem en la reforma fiscal”.
Amb tot, Baró va mantenir que “ens agradaria tirar endavant aquesta reforma a través del nostre text alternatiu i sense una dinàmica parlamentària especialment crispada”. En aquest sentit, va lamentar que el Govern “hagi iniciat una campanya de victimisme insistent i una mica infantil” i va afegir que “no pot ser que de qualsevol petit problema de l’administració pública se’n culpi la manca de pressupost”. El conseller va concloure que actituds d’aquest tipus “poden posar en perill” el procés de negociació.
Així mateix, Baró va apuntar que “sí que hi ha algunes condicions” que s’hauria de complir, entre les quals va destacar “que no s’incrementi la pressió tributària” i “que els impostos directes no s’apliquin fins que s’aprovi l’IVA”. De la seva banda, el portaveu del grup reformista, Jaume Serra, va exigir al Govern “una absoluta lleialtat” quant a la informació de base que permeti valorar l’impacte real de la reforma fiscal.
Serra va advocar per ”una reforma que sigui incentivadora i creadora de riquesa”, de manera que, si bé el tipus nominal proposat pels reformistes és del 10%, el tipus efectiu “pugui ser del 2,5 o del 3%”, depenent dels incentius. Així, el text alternatiu preveu aplicar bonificacions per als nous empresaris que iniciïn una activitat: del 75% el primer any d’activitat, del 50% el segon i del 25% el tercer, mentre els ingressos no superin els 100.000 euros. La proposta reformista també preveu que els empresaris puguin deduir 6.000 euros de l’impost a pagar per cada nova persona contractada i el 5% de l’import de les noves inversions fetes, i eleva el mínim exempt fins a 40.000 euros, davant dels 30.000 previstos pel Govern.
La gradualitat en l’aplicació i la simplificació dels tràmits són els altres dos principis més destacables de la proposta reformista, segons la qual el primer any no es pagaria impostos directes, el segon es pagaria un 1%, el tercer un 5% i a partir del quart el 10% definitiu. Finalment, els reformistes proposen reduir els tràmits a una sola liquidació, en lloc de les quatre proposades pel Govern.

CR exigeix que l’impost de societats s’apliqui de forma progressiva fins al 2014

Els reformistes també posen com a condició per donar suport a les lleis fiscals que els impostos directes s’apliquin un cop aprovat l’IVA

D’entre les exigències irrenunciables que Coalició Reformista (CR) posa per donar suport als projectes de les lleis fiscals hi ha que els impostos directes, d’entre els quals el de societats és el més rellevant, s’apliquin progressivament fins arribar al 10% plantejat pel Govern l’any 2014. També és condició innegociable que els impostos directes s’apliquin quan s’aprovi l’IVA. El principal partit de l’oposició ha presentat avui les esmenes als tres projectes de llei del Govern.
Els consellers generals Ladislau Baró i Jaume Serra han estat els encarregats de presentar el text alternatiu als projectes de llei del Govern que fan referència als impostos directes: el de l’impost sobre societats, el de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de l’impost sobre la renda dels no residents. S’han formulat tres esmenes a la totalitat que s’integren en un text únic i també 120 esmenes parcials. Els dos punts que els reformistes posen com a condicions innegociables per donar suport als projectes governamentals són que els impostos d’apliquin progressivament en un termini de quatre anys i que entrin en vigor un cop s’aprovi l’IVA.

Respecte l’aplicació progressiva, CR vol un tipus 0% durant l’any vinent “per no perjudicar els comptes de les empreses en un període de crisi i per familiaritzar els empresaris i l’Administració amb les noves obligacions fiscals”. Per al 2012 es proposa que sigui de l’1%, del 5% el 2013 i del 10%, “el tipus mínim dels països de la UE”, a partir del 2014. Respecte de l’aplicació d’aquests impostos quan s’hagi aprovat l’IVA, des de CR s’explica que es parteix “del principi d’una reforma fiscal global que contempli un ajustament dels impostos indirectes per mantenir la pressió fiscal”.

Entre la resta de punts que es posen sobre la taula, hi ha que es contemplin incentius fiscals i bonificacions per fer que el tipus efectiu final sigui inferior al 10%, que no hi hagi una doble imposició entre els tributs comunals i estatals, que es minimitzin els procediments de liquidació, i que s’adeqüi la Llei de bases de l’ordenament tributari. Els objectius, exposa CR, és aprovar la reforma fiscal “sota els principis de millorar la competitivitat de les empreses andorranes”, de “facilitar la reactivació econòmica” o de “mantenir l a pressió fiscal”.

Un Govern amb “victimisme”

Durant l’exposició de les esmenes als projectes de llei, Baró i Serra han parlat de l’actitud del Govern per l’actual moment polític, en què el Consell no ha donat el vistiplau al pressupost, i s’han queixat del “victimisme” del Govern per la situació, indicant que no porta enlloc. “Si el Govern segueix mostrant crispació aquests projectes de llei no tindran garanties”, han afegit des de CR.

font. diariandorra

Nota de Premsa sobre les lleis fiscals

Coalició  Reformista informa que avui, 9 de març del 2010, ha presentat un text alternatiu als projectes de lleis fiscals de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, i l’impost sobre la renda dels no residents.

Per Coalició Reformista, la reforma fiscal és una de les prioritats per implantar un nou model que millori la competitivitat de les empreses andorranes i ens permeti la internacionalització amb unes eines homologables als països de la Unió Europea. Els convenis de doble imposició seran la conseqüència directa d’aquesta reforma i han de permetre que els empresaris d’Andorra no es vegin perjudicats en el moment d’anar a treballar a l’estranger i puguin competir en igualtat de condicions. Llegir més