Preocupació pel Congrés de Turisme de Neu
abril 30, 2010 de CR
Desat a Canillo, Parroquies
La cònsol menor de Canillo, Mònica Bonell, ha expressat la preocupació que es va posar de manifest entre els assistents del darrer Congrés Mundial de Turisme de Neu i Muntanya pel fet que s’hagi anunciat la celebració d’un Fòrum Internacional de Turisme de manera anual. Segons Bonell, els anys que coincideixi amb el Congrés pot fer que no s’aconsegueixi el quòrum desitjat per als dos certàmens, i per tant creu que seria més raonable si el Fòrum es pogués celebrar de manera alternativa i també cada dos anys per evitar la coincidència amb el Congrés, ‘que fa molts anys que es celebra i que enguany ha aconseguit un rècord d’assistència gràcies al gran esforç que s’ha fet al darrera’. La cònsol ha dit que és important que Andorra pugui acollir aquest tipus d’esdeveniments però que ‘hem de ser coherents’ i donar la possibilitat que el Congrés pugui consolidar-se, ja que costa molt fer venir gent a Andorra.
Mònica Bonell ha explicat que s’exposarà la preocupació durant la propera reunió de cònsols per saber si hi tothom està d’acord per demanar al Govern que el nou certamen no coincideixi amb els anys que se celebra el Congrés.
D’altra banda, Bonell també ha dit que va conversar amb el secretari general de l’OMT, Taleb Rifai, i que els dos van coincidir en considerar que el fet que el certamen sigui cada dos anys fa que durant l’any que no se celebra es perdi informació i l’interès en participar-hi. A més, Rifai també es va mostrar sensible per la inquietud expressada per Bonell respecte a la coincidència de certamens.
Ladislau Baró acusa Bartumeu de buscar la crispació amb les crítiques a la FACA
abril 27, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
El conseller de CR assegura que quan hi ha reaccions contràries al Govern des de l’executiu s’apel·la a la conspiració
El president suplent del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, ha declarat que “des d’un punt de vista democràtic costa d’entendre que quan determinades entitats de la societat civil s’expressen en la línia del Govern, tot és perfecte, però que quan és contrària tot és conspiració i estan al servei d’interessos ocults”.
Baró ha afegit que un Govern o qualsevol partit polític pot discrepar de les opinions dels agents econòmics i socials però que hauria de tendir a limitar la desqualificació. “Quan unes opinions no agraden, considerar que s’estan fent campanyes estranyes o obscures o recórrer a les desqualificacions, demostra una manera de fer política poc propensa al diàleg, a la deliberació i a la reflexió, una manera de fer política que tendeix a la crispació”. Aquestes declaracions les ha fet en referència a les manifestacions d’aquest dilluns de Jaume Bartumeu dient que la FACA estava fent una “campanya d’extrema dreta” en relació al decret d’horaris comercials.
En el decurs del programa El Matinari d’AD Ràdio, el líder reformista també ha explicat que Bartumeu fa un discurs “poc ponderat” i “maniqueu” ja que es basa en el “jo tinc la raó i els altres expressen les voluntats de grups de pressió”. Ladislau Baró considera que “cal ser un tipus d’elector molt propens a ser un entusiasta de la demagògia perquè t’agradi” aquest discurs, i al mateix temps creu que la societat andorrana és “prou madura per estar cansada de discursos tan simplificadors i carregats de demagògia”.
Descarta presidir CR
Baró no serà el primer president del nou Partit Reformista d’Andorra (PRA). O almenys això es desprèn de les seves paraules quan ha dit aquest dimarts que “crec que no haig d’encapçalar el partit, que hi pot haver gent que no està en el grup parlamentari reformista i que permetria sumar esforços i voluntats des de llocs diferents”. Baró ho ha considerat com a “més integrador”. El líder reformista responia d’aquesta manera a les declaracions de Joan Gabriel quan el proposava com a president del nou PRA. El líder de Nou Centre i una de les persones que està liderant la constitució del PRA, ha anat més lluny i ha dit que “el debat realment important no és el de qui pot liderar el (nou) partit, sinó de qui haurà de liderar l’opció electoral”. Ladislau Baró no ha amagat que “un dels debats que hi ha és el que pugui haver-hi acords que vagin més enllà de CR i d’ApC a l’hora de muntar una alternativa”. Per tant, segons ell, el debat sobre el cap de cartell escapa més enllà d’aquests dos partits i que està en qui pugui liderar aquesta alternativa o coalició electoral “si és que s’arriba a produir”. Sobre si ell seria la persona que encapçalaria aquesta possible coalició, Baró ha dit que “en política mai pots descartar res”.
font: diariandorra.ad
CR critica que es traspassi responsabilitats respecte a l’FP a l’executiu anterior
abril 26, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
La formació creu que tallar l’accés a la universitat des del batxillerat professional és fer un pas enrere
Baró ha indicat que “tenim la sensació que el Govern no assumeix les responsabilitats i atribueixen els problemes a tercers”. Aquestes manifestacions arriben després de la polèmica amb la regulació de la Formació Professional i el fet que aquest curs s’hagi tallat l’accés a la universitat dels alumnes que acaben el batxillerat professional, una decisió que no es comparteix des de les files reformistes. La possibilitat d’accedir a estudis universitaris des de l’FP es contemplava amb anterioritat i ara només hi ha la possibilitat de fer-ho a través de l’altre batxillerat.
Bastida, exministra d’educació, ha reiterat que l’anterior executiu tenia preparada una prova d’accés a la universitat per a l’FP i ha defensat el model vigent fins ara. Sobre el fet que la Formació Professional ni tan sols tingui un decret que la reguli, com s’ha indicat des de l’executiu socialdemòcrata, Bastida ha indicat que el Govern es va trobar el decret sobre la taula, que estava pendent d’aquesta prova d’accés i que només calia que l’aprovés. “No és una bona opció. És un pas enrere i tancar les portes a alumnes. Pot desprestigiar l’FP”, ha indicat la consellera reformista.
CR també s’ha queixat que aquesta decisió s’hagi pres d’una manera molt poc oficialitzada (els alumnes s’han assabentat a través de la guia que edita el ministeri) i que per exemple en la compareixença de la ministra Susanna Vela davant dels grups parlamentaris ni es mencionés que s’havia decidit canviar els criteris. També s’ha demanat que si finalment es produeixen canvis no siguin de caràcter retroactiu, ja que ara mateix hi ha quinze alumnes fent cursos universitaris que provenen de la Formació Professional.
font:
diariandorra.ad (text) – bondia.ad (foto)
La Consellera Reformista R. Bastida defensa el model implantat pel seu ministeri i el circuit d’accés a estudis superiors
Així ho va confirmar l’exministra i actual parlamentària reformista Roser Bastida, que va indicar que per això encara no s’havia publicat el decret de regulació del batxillerat professional al BOPA (malgrat indicar que hi ha “una homologació gènerica” del batxillerat). Bastida va indicar que un cop vigent la selectivitat pròpia (la prova oficial de batxillerat) s’entenia que els estudiants d’FP que optaven a continuar estudis universitaris també havien de superar un examen, però, això sí, adaptat a la seva formació. Tanmateix, va indicar que “les normes no són retroactives” i que aquesta nova prova no hauria tingut cap afectació en els alumnes que ja estaven a la universitat.
L’exresponsable d’Educació va defensar el model d’FP implantat i també la manera que es van fer les coses. “L’FP estava concebuda per donar la doble possibilitat, o que els alumnes s’integressin al món laboral o que poguessin continuar estudis superiors”,va manifestar.
L’equip ministerial actual entén –tal com han fet saber als alumnes afectats– que el circuit que havia funcionat fins ara no pot donar accés directe a la universitat. El que han tramès als alumnes és que busquen solucions per no perjudicar-los, malgrat que no precisar quines. Però la situació està provocant molt neguit i també als alumnes que ja són a la universitat i que vénen de l’FP. I és que la preocupació és si els seus estudis són ara vàlids.
CRÍTIQUES PER REDUIR L’EXIGÈNCIA ACADÈMICA DELS MESTRES
L’exministra d’Educació Roser Bastida ha tornat a lamentar la decisió del ministeri que abans liderava pel que fa a l’exigència acadèmica dels mestres que optin a nous edictes. L’ara consellera del grup reformista lamenta que per accedir a una plaça de professor a l’Escola andorrana es demani ara una titulació menor a la d’abans. De fet, tal com ja va posar en relleu Coalició Reformista (CR) en una recent sessió del Consell General, el ministeri accepta per exercir al país les titulacions franceses DEUG, DEUST i DUT –cal superar 120 crèdits per obtenir-les–. “L’any passat les titulacions de 120 crèdits ja no eren acceptades i per ser mestre calia haver superat com a mínim un primer cicle de 180 crèdits. I ara han tornat a introduir aquestes. Això va en detriment de l’educació”, remarca molesta. Alhora recorda que a França, on s’expedeixen aquestes titulacions de professorat, ja no són considerats com a primer cicle i no s’accepten per exercir.
Reducció de l’exigència a banda, des de CR asseguren que la mesura “no és legal”. És per això que els reformistes demanen que es retorni al sistema anterior i recorden que, tal com incideix Bastida, “rectificar és de savis”.
font: diariandorra.ad
L’oposició creu que el Govern encara ‘ha d’assumir la realitat’ derivada de les eleccions de fa un any
abril 24, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Quan fa tot just un any que es van celebrar les eleccions, els dos grups de l’oposició han coincidit en criticar el que sembla poca voluntat dels socialdemòcrates a arribar a grans acords.
Així, el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, ha resumit la situació derivada dels resultats electorals del passat 26 d’abril del 2009 dient que ‘hi ha una majoria simple, hi ha un grup d’oposició majoritari i un grup indefinit de tres que no troba, no el deixen, o no sap agafar l’espai que li pertoca dins l’arc parlamentari, que és el d’ajudar a governar’. De similar manera, el líder d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, ha assegurat que ‘la ciutadania volia i vol un Consell, on treballem junts i de consens’, i ha afegit que el Govern ‘ha d’assumir la realitat, que és la minoria més gran, però no té majoria’. Per la seva banda, el president del grup socialdemòcrata, Francesc Rodríguez, ha defensat que la seva formació ha fet ‘tots els esforços possibles i impossibles per arribar a bon port en les negociacions que hem tingut amb uns i altres’.
D’aquesta manera, els dos presidents dels grups de l’oposició lamenten que no s’hagin aconseguit alguns acords, tot i que durant la campanya electoral les tres formacions coincidien en afirmar que calien pactes d’Estat en els temes més importants com són la reforma tributària, la reforma de l’Administració o l’apropament a Europa. De totes maneres, Nomen celebra el consens aconseguit entre la seva formació i la socialdemòcrata en l’àmbit de la interpretació dels períodes d’aplicació dels convenis d’intercanvi de dades fiscals, i ‘esperem i desitgem que sigui la tònica’ pel que queda de legislatura. En aquesta mateixa línia s’ha manifestat Rodríguez. Pel socialdemòcrata, ha passat molt temps amb intents que fins ara s’han mostrat infructuosos, però ‘ara sembla que sí que pot haver algun tipus d’entesa. Veurem com evoluciona’, ha comentat.
Per Gabriel, aquest primer any ha estat ‘molt intens’, i ha criticat que ‘al cap d’un any d’aquest dit canvi polític’ el Govern hagi aconseguit ‘confusió’ en l’àmbit polític, ‘enrariment del clima social’ i ‘preocupació’ entre les files empresarials. El president dels consellers reformistes ha argumentat que amb la relació de forces que hi ha al legislatiu ‘tot s’ha de negociar, i aquest exercici no l’entén el partit que governa’. Rodríguez s’ha defensat assegurant que ‘hem estirat molt més del que pensem que raonablement havíem de fer’. Així mateix, ha recriminat a l’oposició que ‘qui vol negociar pot fer-ho, qui vol resultats, qui està disposat i convençut que ha d’arribar a resultats, ho pot fer sabent que no totes les seves propostes seran recollides, que ell també haurà d’acceptar-ne alguna dels altres’.
De la mateixa manera, Gabriel ha criticat que amb el decret d’horaris comercials, el Govern ha ‘enrarit el clima social’, i a la vegada ha generat preocupació al món empresarial. Al seu entendre, la proposta formulada per la FACA de donar festa deu diumenges a l’any als seus treballadors, hagués permès als assalariats mantenir els avantatges de la proposta del Govern i assegurar una conciliació de la vida laboral i familiar, sense ‘perjudicar’ el sector fent que el turista no sàpiga quan està obert i quan no, cosa que afirma farà baixar el consum. En aquest sentit, Gabriel ha afirmat que es tracta ‘d’una obstinació del Govern, que no té sentit’.
D’altra banda, els dos grups de l’oposició han valorat positivament els resultats electorals obtinguts per les respectives formacions polítiques el 26 d’abril d’ara fa un any. Des de Coalició Reformista –ara Compromís Reformista-Partit Reformista d’Andorra- es mostren convençuts que si es repetís la cita al 2010, ‘milloraríem’, i en cas de tenir una majoria simple com té avui dia el Partit Socialdemòcrata, ‘estaríem en posició per assolir un acord amb Andorra pel Canvi per consolidar una majoria àmplia’, ha assegurat Gabriel. Des d’ApC, però, no s’ha volgut entrar a valorar els possibles resultats en unes hipotètiques eleccions anticipades. Nomen ha assegurat que ‘nosaltres, ara, no volem ni parlar d’eleccions’, que ‘Andorra no necessita’, i ha criticat que ‘alguns juguin amb el concepte d’eleccions anticipades’. ‘Hi ha coses amb les que no es pot jugar’, ha sentenciat.
Per la part socialdemòcrata, Rodríguez ha analitzat que ‘la gent va votar el canvi claríssimament, però es troba que el canvi no acaba d’arribar’. El president del grup parlamentari socialdemòcrata entén que al carrer hi ha el ‘dubte’ de ’si la seva opció va ser la correcta perquè allò que se’ls va dir que tiraria endavant no acaba d’arribar’. Rodríguez ha insistit que el seu grup té la intenció de fer possible aquest canvi i accelerar-lo.
Finalment, cap dels dos grups s’ha mostrat partidari de canviar la Llei qualificada de règim electoral i referèndum per evitar que es repeteixin situacions com l’actual, on el grup del Govern no té una majoria suficient. Gabriel ha recordat que ‘ha funcionat durant molts anys’, i durant la legislatura anterior, hi havia una situació similar al Consell General. Així, ha qüestionat que ‘no sé si el problema és de la llei o de les persones que no tenen, o no tenim, prou cintura per poder arribar a acords més grans’. Així, el polític massanenc ha afegit que ‘la deficiència o mancança de diàleg o acords no es pot atribuir a una llei. Per la seva part, el líder d’Andorra pel Canvi ha defensat que ’sempre es pot millorar’, però per ell ‘no és prioritari’. Nomen encara ha afegit que un número parell ‘t’obliga a fer debats més rics i a buscar consensos, que sempre és bo per la democràcia’, i en canvi, un número senar afavoreix la creació de majories absolutes. Des de l’altre cantó, també es defensa que la Llei electoral és millorable, però Rodríguez pensa que ‘l’anàlisi sempre s’ha de fer en un moment en que no et trobes en la situació que vols modificar, perquè el resultat no és positiui’.
font: bondia.ad
Esmena el Projecte de llei de creació de noves entitats del sistema financer per fer el procés’ més fàcil i reeixit’
El grup parlamentari reformista ha presentat 21 esmenes al Projecte de llei de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà, perquè tot i que consideren que és una llei positival, sí que presenten diverses modificacions per tal que el procés ‘esdevingui més fàcil i el més reeixit possible’.
En aquest sentit, proposen eliminar el concepte de mecanisme progressiu d’autoritzacions així com el concepte d’autoritzacions provisionals, que sigui el Govern i no l’INAF qui atorgui o denegui les autoritzacions, la creació d’una taxa per als sol·licitants per tal de fer front a les despeses de gestió, i que aquesta regulació vagi lligada a la llei d’inversió estrangera.
Els reformistes consideren que aquestes esmenes milloraran sensiblement una llei que és necessària, i que ‘tanca el cercle’, en el sentit que un cop s’han desenvolupat totes les reglamentacions per garantir el funcionament i la supervisió del sistema financer, calia permetre que el sector s’obrís. El conseller reformista Jaume Serra ha dit que políticament estan d’acord amb aquesta llei, perquè sinó haguessin presentat una esmena a la totalitat, però que de les esmenes presentades, n’hi ha que són gairebé obligatòries que s’aprovin ja que per exemple, el text estableix un sistema de sancions sense tipificar les infraccions, i això és ‘una bajanada absoluta que fins i tot ratlla la il·legalitat’.
Jaume Serra i Amadeu Rossell també han fet notar el poc temps que han tingut per preparar les esmenes ja que es tracta d’un projecte de llei amb qualificatiu d’urgent. A més, això també suposarà que aquesta llei passi per davant de les lleis d’impostos directes en el tràmit en comissió.
font: bondia.ad
El Govern hauria de finançar els crèdits extraordinaris, amb els 25 milions d’euros d’ingressos previstos amb la modificació de la Llei d’impostos especials, i no amb nou endeutament.
abril 22, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
No donarem suport a la trentena de crèdits extraordinaris que està aprovant el Govern perquè no estem d’acord amb les condicions en què són presentats, i considerem que hi ha altres fórmules per finançar-los en lloc de generar nou endeutament.
A banda de la intenció d’esmenar el tema del finançament d’aquests crèdits, el grup parlamentari reformista ha dit que sí que hi poden haver partides amb les quals estan d’acord en quant a contingut, sobretot les que estan destinades a inversions per impulsar l’economia. Però això, tal com ha dit Serra, no vol dir que siguin també especialment vigilants en l’ús que faci el Govern “en els seus suposats estalvis en la gestió”, ja que “si és capaç d’estalviar també hauria de ser capaç de presentar crèdits contra estalvi”. El conseller s’ha mostrat convençut que algun dia “ens sorprendran i anunciaran un estalvi, no del 20% com van anunciar però sí del 2 o 3%”.
Gabriel veu Baró “capaç” de liderar CR
Joan Gabriel va reiterar ahir que en el marc d’un procés normal ell no hauria de tornar a encapçalar el projecte reformista –que s’ha passat a denominar PRA malgrat que el polític massanenc manté la denominació de CR– i va considerar que “Ladislau Baró podria ser una persona capaç de tirar aquest projecte endavant”.
Joan Gabriel, que va reconèixer que el procés pel qual passa la majoria d’impulsors de CR “és dur” pel fet de compaginar l’activitat parlamentària i l’estructuració del partit, va revelar sentir-se, a més, relativament incòmode. Justament, aquesta incomoditat l’hauria dut a apartar-se de l’activitat més mediàtica per “una qüestió de discreció” i no influir en el procés d’elecció de l’òrgan rector de la nova formació política. Ahir va reprendre l’aparició en mitjans de comunicació, i en una entrevista al programa Cal Fernàndez d’AD Ràdio, Gabriel va admetre que no va saber explicar bé la seva proposta de pacte que, a més, “va ser molt mal venuda pels que manen”, fet que va crear “una confusió més gran que la pròpia proposta”. El president parlamentari reformista va exposar la dificultat que té per fer una oposició “que es pot anivellar a la destrucció” com la que al seu entendre hauria fet el PS i es va fixar en Baró com un possible relleu per liderar la formació, encara que va deixar clar que no estava dient ni que l’hi volgués posar ni li agradés.
Cargando ...
