Cal un Govern més proactiu davant la crisi

Ladislau Baró, Vicepresident del grup parlamentari de Coalició Reformista

–Ha transcorregut un any de la legislatura. Quin balanç en fa Coalició Reformista d’aquest període?
–D’una banda, hem d’assenyalar que el Partit Socialdemòcrata i el Govern no han estat capaços de trobar una majoria parlamentària estable i això s’ha traduït en la no aprovació del pressupost de l’any 2010. Segons els reformistes, aquest fet és el principal element definidor de l’any que portem de legislatura, i el fet que no s’hagi atorgat aquesta confiança des del punt de vista del pressupost comporta que la legislatura estigui instal·lada en la incertesa de quant durarà. Això pesa com una llosa sobre la percepció que els ciutadans tenen sobre si hi ha o no hi ha estabilitat. Ara, veurem què passa amb el pressupost per al 2011 i les coses poden canviar.

–Hi ha també una responsabilitat que li pertoqui a CR en el fet que no s’hagi pogut constituir una majoria suficient de Govern al Consell General?
–La principal responsabilitat cau en el partit que governa, tot i que hi hagi una situació de no acord parlamentari i la responsabilitat sigui de tots els grups parlamentaris. El que passa és que també s’ha d’intentar llegir els resultats electorals de la manera més coherent possible i aquests atribuïen al PS la responsabilitat de formar una majoria de govern i també de manera força clara a CR el paper d’oposició, i quedava per a ApC un paper de propiciar un govern de coalició o de frontissa.
Aquesta és la lectura normal o més racional que es podia fer dels resultats electorals. També calia admetre la hipòtesi que PS més ApC no poguessin formar una majoria i en aquest sentit des de CR vam oferir la possibilitat que si haviem de donar suport als pressupostos, nosaltres enteníem que això havia de passar per la formació d’un govern d’unitat nacional, amb la implicació de tots els grups polítics. I més amb una crisi que s’ha instal·lat clarament al nostre país i l’existència de diversos temes que necessiten un elevat nivell de consens.
Però el més normal hauria estat que s’hagués assolit una majoria parlamentària entre el PS i ApC.

–Però de la possibilitat d’un govern d’unitat nacional no se’n va parlar gaire.
–Jo crec que s’hi va passar molt de puntetes. Es va parlar molt d’ofertes de pacte d’Estat que passaven més per acords programàtics dins del Parlament que no per un autèntic govern d’unitat nacional amb presència dels tres grups. Malauradament, crec que es va perdre poc temps en aquesta opció.

–Tots els grups polítics van insistir durant la campanya electoral en la via del consens per resoldre determinats temes, però fins ara aquest consens no s’ha vist per enlloc.
–Jo diria que no hi ha hagut pacte quant a la capacitat de donar estabilitat a la legislatura, i des d’aquest punt de vista sí que hi ha un dèficit. Però en els grans temes tampoc no es pot dir que no hi hagi hagut pacte. Els reformistes vam oferir arribar a acords en temes que es poden anomenar d’Estat, entre els quals hi ha la reforma fiscal o els acords d’intercanvi d’informació fiscal.
I en aquest últim tema hi ha hagut un important nivell d’acord, mentre que, pel que fa a la reforma fiscal, s’està en una via de diàleg prou raonable. Una reforma fiscal que els reformistes considerem que s’ha d’implementar, però amb uns condicionants, ja que cal ser especialment curosos a causa de la crisi econòmica.

–El pressupost elaborat per enguany tampoc era tan diferent al dels últims anys fet pel PLA, i CR no hi va donar suport.
–El pressupost és l’expressió numèrica de la previsió d’ingressos que fa el Govern per un any i de com pretén gastar els recursos de l’Estat, però és també el principal instrument que té el Govern per tirar endavant les seves polítiques. I, si no es comparteixen aquestes polítiques, la millor manera d’expressar-ho és no donar suport a aquest pressupost.
El dèficit de negociació que hi va haver pel que fa als acords d’intercanvi d’informació fiscal acaba repercutint negativament en la votació del pressupost. Malgrat tot, no és que ens haguem tancat a no aprovar el pressupost en cap cas, però se suposa que el normal seria una majoria parlamentària entre el PS i ApC. En cas contrari, nosaltres no farem de crossa del Govern, perquè no és un paper que ens pertoqui, i per involucrar-nos com a principal partit de l’oposició cal que hi hagi un govern d’unitat nacional, cosa que, malauradament, no s’ha contemplat fins a la data.

–Ara hi ha un moment dolç en les relacions entre PS i ApC, i ens trobem de nou com a l’inici de la legislatura. Quin paper jugarà CR?
–Des del debat de la investidura ja vam dir que aquest era una escenari força normal i ara estem a l’espera si aquesta eventual represa de diàleg entre el grup socialdemòcrata i el d’ApC es pot materialitzar com un camí que porti estabilitat a la legislatura.
A més, hem de reconèixer que ho veiem també amb un cert escepticisme perquè ha hi ha hagut diversos intents d’arribar a acords entre ApC i els socialdemòcrates que no han fructificat. Ara assistim a una mena de cants d’amor força intensos en relació a les anomenades lleis socials i a una altra via diàleg per discutir sobre l’endeutament de les administracions, tema que aniria una mica lligat al del pressupost. Nosaltres constatem aquests dos pols de negociació i estem a l’expectativa.

–Quina és la postura de CR en relació a la reforma de les lleis socials?
–Tot i desconèixer de manera concreta aquesta negociació, crec que es pretén modificar el codi de relacions laborals, la llei de llibertat sindical i fer una llei que reguli el dret de vaga. Nosaltres creiem, com a plantejament inicial, que caldria donar més temps de desenvolupament a les dues lleis aprovades no fa gaire i també pensem que cal regular el dret de vaga. A més, en un moment de crisi econòmica, cal encarar la modificació de la normativa laboral en el sentit de fer compatible la defensa de l’interès del treballador amb la necessitat de no encarir els costos laborals en excés, perquè sense una flexibilització es pot acabar perjudicant el treballador per la manca de creació de llocs de treball.

–Està d’acord CR a abordar la reforma de l’Administració?
–Els reformistes volem reflexionar sobre la dimensió que ha de tenir l’Administració pública, sobre el nivell d’endeutament de l’Estat i també sobre el mercat laboral i la flexibilitat que ha de tenir en temps de crisi per a la necessària reactivació econòmica.
Pel que fa a l’Administració pública, sembla que per part d’ApC es planteja el tema vinculat a l’endeutament i a l’aprovació del pressupost, i és aquí on no sabem si estem davant d’una mera estratègia d’ApC, amb la qual cosa ens situaríem fora del debat. Si el debat implica tots els grups i els agents socials, hauria d’anar desvinculat de l’aprovació o no del pressupost.

–No hi ha més remei que anar a eleccions si no s’aprova el pressupost com a sortida més positiva per al país?
–Andorra ha de prendre determinades mesures de reactivació econòmica, de canvi estructural de la nostra economia, que no només passen per la reforma fiscal, i mesures de redreçament de la despesa pública, algunes de les quals poden ser doloroses, que no es poden fer amb una majoria relativa, sinó que es necessita un consens molt ampli perquè puguin ser implementades el més ràpidament possible. I aquest consens només pot garantir-lo un govern d’unitat nacional.
Això seria el més positiu per al país. Malgrat tot, si s’arribés a un acord de majoria suficient per tirar endavant el pressupost, també seria una bona solució per al país perquè permetria esgotar la legislatura i es podria avançar. Si no es donés cap d’aquests dos casos, sí que s’hauria d’anar a unes noves eleccions durant l’any vinent.

–Trobeu a faltar mesures per reactivar l’economia, tot i que recentment s’han presentat les conclusions de les taules de diàleg?
–Aquestes taules tenen la capacitat de posar sobre la taula un bon diagnòstic dels problemes del país i algunes de les mesures que caldria prendre per reactivar l’economia. I això és positiu, però paral·lelament caldria traslladar aquest debat al conjunt de les forces parlamentàries. En aquest sentit, ens hauria agradat veure un Govern més proactiu davant de la crisi econòmica que estem vivint. Les mesures que ha aplicat es resumeixen en la rebaixa del cànon de STA i FEDA, i poca cosa més hem vist, a part de declaracions d’intencions. Els acords en matèria d’informació fiscal s’han fet i poden tenir efectes positius per a l’economia andorrana en el mitjà i llarg termini, però era una feina que calia fer. Sí que hi ha hagut senyals desmotivadors de cara a la reactivació econòmica, i em refereixo al tema dels horaris comercials, on s’ha entrat en moltes contradiccions, cosa que demostra que no hi ha una política econòmica clara, i que té comportaments dubitatius amb tocs d’autoritarisme.

–S’ha avançat per resoldre l’important deute que arrossega l’Estat més enllà de dir que la culpa del mateix correspon als governs liberals?
–El Govern té perfecte dret a valorar accions de governs anteriors, però ara ja porta un any i això no pot ser una excusa sistemàtica per encobrir mancances pròpies, i això ens sembla que és el que està passant. El que s’ha de fer és intentar reduir el dèficit públic i així el deute cada any serà inferior.
Aquest primer exercici d’austeritat ens el demana la situació econòmica i és el que estan tirant endavant els països del nostre voltant. Si no fem aquest exercici, tindrem més problemes per finançar el deute que ja tenim més el nou que es pugui generar. I és que ingressar més en un context econòmic com l’actual és molt difícil, la qual cosa invalidaria aquesta via.

–Més enllà d’una pressió fiscal més o menys gran, sembla que ara hi ha una entesa entre PS i CR pel que fa a la reforma fiscal.
–Hi ha elements de proximitat com que s’han de combinar impostos directes i indirectes, i que els primers s’han de fonamentar al voltant d’un 10%. Però falta veure si coincidiríem en el que hauria de ser la suma de tots dos tipus d’impostos i pel que fa al nostre plantejament de gradualitat per no causar efectes nocius sobre la nostra economia.

Font: Forum.ad

CR critica el Govern pel trasllat de terra del túnel d’Envalira

Rossell afirma que el Comú d’Encamp “ha jugat millor les cartes”

EL PERIÒDIC

Pregunta de CR sobre horaris comercials

Coalició Reformista (CR) ha presentat cinc preguntes per a que els siguin respostes oralment en la propera sessió de control del Consell General, tal com es publica al Butlletí del Consell General. Una de les qüestions torna a fer referència als horaris comercials, en aquest cas, el conseller reformista Joan Torres demana al Govern les motivacions que té per estudiar la possibilitat de modificar l’obligació de tancament dels comerços alguns diumenges a la tarda.

Més enllà dels horaris comercials, els reformistes també preguntaran, a través de la consellera i exministra de Salut, Montserrat Gil, pels professionals inscrits al SAAS que han deixat d’exercir al país i les possibles mesures que pensa adoptar el Govern per cobrir les mancances.

El conseller Jaume Serra demana per l’estat de comptes del Govern. Concretament, la pregunta fa referència a la liquidació d’ingressos i l’execució de despeses de funcionament, de capital, les financeres i quina ha estat la variació financera d’actius i passius.

El mateix Serra formula una pregunta relativa a la creació de col·legis professionals. El conseller reformista explica en l’enunciat que el Govern té a tràmit de creació una dotzena de sol·licituds, deu des del març del 2009 i dues des del juliol, i demana per què l’Executiu no compleix el previst en la llei, de presentar al Consell General el projecte de creació del col·legi professional en qüestió quatre mesos després de rebre la sol·licitud del projecte d’estatuts.

Finalment, Roser Bastida, consellera reformista i exministra d’Educació, demana al Govern per les accions que s’han realitzat en el marc del projecte d’ampliació del Liceu Comte de Foix a Encamp i la situació en la que es troba actualment el citat projecte.

Font: Forum.ad – ana.ad

Gabriel assegura que els reformistes són “convidats de pedra” al Consell

El Grup Parlamentari Reformista no vol ser a l’ull de l’huracà de les crítiques si els últims crèdits extraordinaris entrats a tràmit per l’Executiu de Jaume Bartumeu no prosperen a la Casa de la Vall, la qual cosa voldria dir que la plataforma que lidera Eusebi Nomen tampoc hi hauria donat el seu suport. És per aquest motiu que el president dels reformistes, Joan Gabriel, va manifestar en una conversa amb aquest rotatiu que en aquests moments els integrants de CR són “convidats de pedra” al Consell General, fent referència al nou escenari que es presenta amb la sintonia cada cop més gran entre PS i ApC –que es materialitzarà amb molta probabilitat amb l’aprovació d’un nou Codi de Relacions Laborals i en la modificació de la Llei de llibertat sindical– però també al.ludint a les pròximes votacions dels crèdits fruit del funcionament amb dotzenes parts. Gabriel va eximir així el seu grup parlamentari de tota responsabilitat en cas que els crèdits no prosperin després de les primeres esmenes presentades pels reformistes, sentenciant que “CR no paralitzarà el país”.
El massanenc va argumentar que l’entrada d’aquestes esmenes a diferents projectes de llei de crèdit extraordinari respon, segons ell, a la “no-negociació” per part de Bartumeu d’aquests articulats, sumant aquesta queixa a la “manca d’informació” que fa pocs dies va lamentar el conseller reformista Amadeu Rossell. En aquest sentit, Gabriel va il.lustrar que “els reformistes volem saber fins a quin punt som corresponsables” del deute que es pugui generar amb aquests crèdits, referint-se al principal argument que esgrimeix CR per començar a esmenar els crèdits: la demanda que aquests no siguin finançats via endeutament sinó mitjançant la transferència d’altres partides a disposició del Govern.
Aquesta demanda, però, ja va ser descartada per l’Executiu, que va recordar com tot i que ja s’estan transferint certes partides en la línia d’estalvi iniciada fa uns mesos, és impossible que, per exemple, els 25 milions d’ingressos previstos amb la nova Llei d’impostos especials –que, de fet, no seran tants, a causa de l’aprovisionament previ dels empresaris– siguin un “petroli a l’andorrana”. En qualsevol cas, Gabriel va qualificar de “desgavellat” el fet que Bartumeu critiqués la posició dels reformistes amb les esmenes.

CR NO VOL SER “CULPABLE”
El president del Grup Reformista, que actualment viu el procés de consolidació del PRA des d’una segona fila, en espera de com avancin els esdeveniments –la qüestió del lideratge mai queda tancada si la recerca de cares visibles no és prou reeixida–, va criticar l’”estratègia governamental” seguida actualment, ja que “s’acostuma a buscar uns culpables abans que no passi res”, segons va manifestar. Tot i aquestes crítiques, el cert és que la relació entre socialdemòcrates i reformistes al Consell no és tan canviant com la que la força majoritària viu amb ApC. Després de la llei d’intercanvi, la sintonia amb els reformistes podria tornar-se a repetir amb les lleis fiscals, un altre dels punts de convergència amb el PS.

font: El Peridodic

Pressió intolerable del Cap de Govern (Reporters Sense Fronteres – RSF)

La presidenta de Reporters Sense Fronteres (RSF) a Espanya, Maria Dolors Massana, ha qualificat de ‘pressió intolerable’ les paraules del cap de Govern, Jaume Bartumeu, quan va afirmar que la línia editorial del grup Premandsa està ‘destinada a tirar sorra cada matí al Partit Socialdemòcrata’.

Maria Dolors Massana ha afegit que ‘el cap de Govern té tota la llibertat d’expressió del món per dir el que vulgui’, però que aquestes expressions ’s’han de filar molt prim’ perquè poden incidir en la situació del periodista en el mitjà i al final és el cap de Govern ‘qui acaba tirant sorra a la premsa’. La presidenta d’RSF a Espanya ha conclòs que ‘la premsa fa la seva missió, sempre que no es dediqui a aixecar calúmnies’ i que ’si algú té alguna cosa a protestar que vagi als tribunals i que posi una denúncia’.

Maria Dolors Massana ha fet aquestes declaracions precisament en el mateix espai radiofònic, Cal Fernàndez d’ADRàdio, on el cap de Govern dies abans va dir en antena en el decurs d’una entrevista que ‘ja som tots grans i ja sabem de quin peu calcem els uns i els altres. Vostès tenen una orientació editorial destinada cada matí a tirar sorra al Partit Socialdemòcrata’, i va afegir: ‘Jo li respecto, però vostè hauria de respectar que no li vulgui entrar en el joc’, cosa que segons el cap de Govern el periodista no feia per la insistència en les preguntes. Jaume Bartumeu es referia a la línia editorial del grup Premandsa, del qual en formen part el Diari d’Andorra i l’emissora ADRàdio, entre d’altres publicacions.

Jaume Bartumeu responia d’aquesta manera al director i presentador del programa, Gabriel Fernàndez, després que aquest li preguntés sobre les declaracions de la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata al qual pertany el cap de Govern, Bibiana Rossa, afirmant que a Andorra ‘no hi ha cap circumstància de terror que faci callar els treballadors’ just després d’haver-se denunciat que una empresa hauria acomiadat presumptament uns treballadors per estar organitzant unes eleccions sindicals [Veure: Bibiana Rossa diu que a Andorra no hi ha cap circumstància de terror que faci callar els treballadors i Gabriel Ubach denuncia acomiadaments en una empresa als treballadors que promovien eleccions sindicals]
Font: www.forum.ad -> www.ana.ad

Foto: www.forum.ad -> www.ana.ad

El PRA, en ’stand by’

El Partit Reformista d’Andorra (PRA), successor de la Coalició Reformista, tenia previst convocar un congrés a principi d’aquest mes per elegir la seva primera executiva. Però del maig ja s’ha consumit una setmana i el congrés no s’albira per enlloc. La raó d’aquest endarreriment, d’aquest suspens o stand by –en paraules d’alguns impulsors inicials de la fusió de liberals i centristes– és la de sempre, la que ha caracteritzat el procés: en el fons, cap de les parts no està prou segura de voler arribar fins al final.
En aquest escenari, el comitè coordinador del procés, format pel liberal Pere Canturri, els centristes Enric Tarrado i Gilbert Saboya i la laurediana Montserrat Gil, no sap ben bé fins on arriben les seves potestats. ¿Els pertoca a ells proposar noms per ocupar els càrrecs de l’executiva i, per tant, fer la tria de candidats a presidir el PRA? No ho tenen clar i el risc que una decisió seva quedés automàticament desautoritzada pels comitès liberals i els diferents grups parroquials és massa elevat i encara complicaria més les coses.

La qüestió del lideratge
L’últim mes ha estat el dels noms cremats. El primer va ser el del cònsol de Canillo, Enric Casadevall, un liberal incòmode amb la línia excessivament conservadora del partit els darrers anys i, per tant, nom atractiu per als centristes. Amb un cap de cartell així –expliquen diverses fonts reformistes– el líder original de Nou Centre, Vicenç Mateu, s’ho hauria pensat dues vegades abans de desaparèixer de la primera línia de la coalició per a les eleccions de l’any passat. Però Casadevall no va ser el líder aleshores i per a desgrat dels centristes– tampoc no ho serà ara.
Poc després de la renúncia pública del cònsol de Canillo, va ser el president del Grup Reformista, el liberal Joan Gabriel, qui va deixar anar el nom del número dos de la coalició, el centrista Ladislau Baró, com a possible líder del PRA. A ulls de molts reformistes, allò era un regal enverinat. Fos com fos, el nom de Baró va passar a alimentar la pira dels possibles líders cremats. Paral.lelament, agafaven força noms escaldencs, com ara el de l’exministre Estanislau Sangrà o el de la candidata reformista a la territorial d’Escaldes, Sílvia Calvó. Tots dos noms tenien, entre d’altres, l’objectiu d’atreure el cònsol escaldenc, l’exliberal Antoni Martí, al si del futur partit. Però Martí ha mantingut la seva ja tradicional posició i no s’ha mogut.

A aquesta situació d’indefinició, cal afegir-hi el dubte sobre el futur candidat reformista, una figura que no té per què coincidir necessàriament amb la de president del PRA. Gabriel no ha llençat mai la tovallola en aquest sentit, especialment si la inestabilitat al Consell General acaba portant a unes eleccions anticipades. El president del Grup Parlamentari compta amb el suport d’una part dels reformistes de la Massana, i amb el beneplàcit d’Unió Laurediana i d’Independents d’Ordino, els dos grups parroquials que es resisteixen a desaparèixer dissolts en el PRA.

Davant de tot plegat, cada cop són més les veus dins del reformisme que qüestionen les presses per consolidar la coalició i constituir el partit, i més tenint en compte les possibilitats –abans inexistents i ara raonables– que fructifiqui algun tipus d’acord entre socialdemòcrates i Andorra pel Canvi que allunyi l’horitzó electoral. A més, a aquest procés li falta una peça clau: saber què passa amb el PLA. I és que ningú no té clar si els liberals han de dissoldre el seu partit com a pas previ a la constitució del PRA o bé si, senzillament, hi ha d’haver un transvasament de militància del PLA al PRA un cop el segon estigui consolidat.

Font: iandreu@andorra.elperiodico.com

CR i ApC refusen l’excusa de la crisi a Grècia

Baró i Nomen acusen Bartumeu d’improvisar i de falta de solucions davant l’endeutament