Andorra, un país d’oportunitats
Fa pocs dies, passejant per Andorra amb el meu fill, vàrem coincidir amb dos bons amics als quals ens vàrem unir en una agradable conversa de records comuns. La conversa, com és normal al nostre país, va continuar pels camins de la política, de la recuperació econòmica i del nostre entorn, moment en què un comerciant conegut de la capital ens expressava les seves legítimes reivindicacions i ens exposava la seva visió del moment actual.
La sortida a la situació actual i el nou posicionament de les societats avançades en la definició d’un nou futur més segur i estable passa per recuperar els valors, aquells que a vegades per la velocitat i la inèrcia de les actuacions queden relegats a un segon pla.
Els valors, els que ens permeten no crear societats líquides, i per tant assegurar una base consistent en qualsevol persona pública, segons la meva apreciació, passen per tres estadis: el personal, el social i el polític.
El personal és un valor o són uns valors individuals molt legítims de tots i respectables; la família, els amics, la religió, la filosofia, la ciència, la feina ben feta, els compromisos i algun més, que amb la guia del respecte ens ajuden a sentir-nos vius i a trobar sentit a la nostra existència i a les nostres actuacions.
El social és el compromís que tots tenim envers els altres i el nostre entorn. El nostre país s’ha forjat de l’esforç de moltes generacions de persones emprenedores i treballadores, andorrans, residents i no residents que amb el seu esforç han fet possible la nostra realitat. Tots i junts hem fet evolucionar el nostre poble i hem assolit un Estat modern i de prestacions i comoditats, segurament millorable, però molt digne dins les nostres possibilitats.
Per a molts i per a mi també els valors socials són indissociables dels personals, són sens dubte també aquella visió, aquell model que sentim, que hem après o simplement ens han ensenyat de la nostra terra i de la nostra gent. Un estat que no s’aprèn únicament en els llibres d’història, sinó que cadascú l’expressa i l’interpreta a la seva manera i de diferents formes. No es tracta de nacionalitat ni dels anys de residència, sinó de sentiments, de compromís i d’estima.
I els valors polítics que es defineixen per la nostra ideologia, la meva és liberal, complementats pel nostre model de país i pels compromisos o programes electorals. S’inclou també en aquest apartat totes aquelles persones que dins les juntes directives, associacions o entitats socials, culturals i esportives representen el conjunt d’interessos del bé comú i la seva legítima defensa, de ben segur deslligats de qualsevol cadena ideològica i compromesos amb l’interès general.
Quan sumem els tres estadis i trobem persones amb vocació pública i amb les quals compartim un model similar, podem dir que aquells o aquelles persones són de soca-rel, amb bases sòlides i ben estructurades, siguin del color polític que siguin, andorrans o residents. Aquest objectiu l’ hem d’assolir tots sobre la base de les nostres responsabilitats socials i com a bons ciutadans, no tan sols en el camp polític, sinó també en tots aquells en què es representen col·lectius de la nostra societat.
No crec en freds gestors de l’acció pública o en grans actors mediatitzats, com estem acostumats a veure en els països del nostre entorn i que moltes vegades tendim a comparar, ja que només els motiva la simple oportunitat del moment, la seva arma és el descrèdit i la divisió; segons el meu punt de vista, si així ho féssim, aquesta actuació massa simplista conduiria el nostre país per acabar contractant empreses de gestió i direcció política. Potser seria una solució, no dic que no, en tot cas no és la meva.
Com a ciutadà i veí de les nostres Valls no he cregut mai que per fer política només es necessiti una presentació de generacions ancestrals i familiars reconegudes, sinó que independentment de la família, de la parròquia d’origen, del sexe o de la religió, tots aquells que sobre la base de la llei tinguin la possibilitat de prosperar per capacitats, per estudis o per esperit de superació i de sentit comú, es mereixen una oportunitat.
La grandesa de la coalició que presideixo, CR, es basa en la suma de voluntats, en les diferències ideològiques legítimes i en l’aportació personal, dins un marc de respecte de la llibertat individual i de la col·lectiva i de la visió conjunta d’un país amb un gran futur i plural, format de gent diversa, andorrans, residents i no residents, aquesta és la nostra societat, la nostra realitat i el nostre compromís, el compromís reformista.
CR vol seguretat en la llei de l’IVA
juliol 8, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Jaume Serra ha celebrat que el text contempli el cobrament de l’IVA a la duana, però ha manifestat que cal assegurar-se que aquest sistema funcionarà, i no deixar el desenvolupament de la llei en reglaments que la puguin desvirtuar. D’altra banda, l’anàlisi dels règims especials també centrarà una part del treball dels reformistes. En aquest sentit, Serra ha assenyalat que estudiaran el règim de franquícia que exonera a 100.000 euros, per vigilar que s’adapti a la necessitat andorrana.
Serra ha explicat que reclamaran amb urgència la revisió de la Llei de bases d’ordenament tributari, que s’ha de canviar per adaptar-se a tot el desplegament de lleis tributàries, ja que es tracta de figures noves que ‘no es poden tractar com una reclamació de la duana’.
Finalment, els reformistes recorden al ministre Pere López el compromís que va adquirir d’anar completant la memòria econòmica de la llei amb la informació de què disposi, ja que, tal com recordat Serra, es tracta d’una llei molt important amb un gran impacte en l’economia andorrana.
Coalició Reformista: origen o destí?
Havia de ser l’inici, i no el final, l’origen, i no el destí. S’equivoquen els que, per convicció o per tacticisme, pensen que es pot petrificar l’evolució de la coalició en l’estat en què avui es troba.
Vaig dir també, en la mateixa conferència de premsa, que la formació de Coalició Reformista suposava –havia de suposar– un canvi substancial en el nostre sistema de partits. Recordo ara que aquestes paraules van ser ben aviat qüestionades –per agosarades, suposo– per l’Albert Roig en un dels seus interessants articles d’opinió. Això no obstant, continuo pensant avui que la formació de Coalició Reformista ha suposat un pas decisiu en l’evolució del sistema de partits i en la vertebració d’una veritable alternativa a la majoria –relativa– socialdemòcrata que amb tan poc encert està avui governant el país: no es veuen mesures de rellançament econòmic per enlloc.
Però per tal que aquesta capacitat de construir una autèntica opció de govern continuï sent certa cal aprofundir en la renovació iniciada l’any 2009, des del respecte a la llibertat i a les capacitats de cadascuna de les parts integrants del projecte, tot considerant que amb la formació de la coalició en els termes en què va concórrer a les eleccions només s’estava donant un primer pas –important, però no decisiu– en la constitució d’una nova organització política. Coalició Reformista havia de ser l’ inici –i no el final–, l’origen –i no el destí– d’un determinat procés evolutiu. Assumir aquesta premissa és condició indispensable per definir l’actitud política que ha de permetre continuar amb l’impuls inicial. Així es va entendre quan es va decidir crear el febrer de 2010 –en assemblea integrada per totes les forces de la coalició– el Partit Reformista. Així ho entenem avui els que estem convençuts que cal continuar el procés de vertebració del referit partit.
S’equivoquen els que, per convicció o per tacticisme, pensen que es pot petrificar l’evolució de la coalició en l’estat en què avui es troba. Cal tenir en compte que no estem parlant d’una coalició a l’ús, amb un funcionament a ple rendiment dels diferents partits integrants. Aquesta afirmació és almenys vàlida amb relació als dos partits nacionals que la componen, ja que cal reconèixer que Unió Laurediana i Independents d’Ordino mantenen avui una notable vitalitat. Per un costat, Nou Centre és un partit que no ha completat la seva constitució i, per l’altre, el Partit Liberal, després d’assumir durant molts anys el Govern del país, es troba en un procés de redefinició que l’ha portat a considerar la possibilitat d’integrar-se en una nova formació política d’àmbit liberal demòcrata.
Aquesta doble constatació és la que va permetre encetar el procés de formació del Partit Reformista, on havien de confluir, almenys, el Partit Liberal i Nou Centre, i és la que ha d’animar avui la culminació de dit procés. Es tracta de crear una nova organització política flexible, eficient i oberta; en aquest sentit, cal recollir el guant llançat per Unió Laurediana quan va expressar la seva posició raonada d’abstenció en la votació dels estatuts. Aquest ha de ser l’objectiu: la consecució d’un partit obert per a una societat que volem oberta; la construcció d’un partit eficaç per a un país que volem actiu i emprenedor; la constitució, en definitiva, d’un partit capaç d’arribar a acords de naturalesa federal amb altres forces polítiques i capaç de dialogar amb la societat civil.
Andorra es troba en un moment complex de la seva història; cal encertar –i consensuar– les decisions polítiques a adoptar i cal fer-ho des de la lucidesa i el rigor. En aquest sentit, cal vertebrar una força política que afavoreixi la contraposició programàtica i el diàleg polític i que, arribat el moment, permeti l’alternança. Amb aquest esperit, juntament amb altres companys, volem encarar la construcció del Partit Reformista, recollint el mandat que els integrants de la coalició van fixar en l’assemblea del febrer del 2010. Convençuts que Coalició Reformista no va ser un lloc d’arribada sinó un punt de partida –un molt bon punt de partida– per renovar l’espai liberal, demòcrata i de centre del nostre país. No es poden posar portes al vent. El viatge està iniciat i cal continuar avançant. El futur Partit Reformista ha de ser una peça important en l’alternança política que ha d’arribar. I ho ha de ser des del diàleg i la cooperació (i des de la lectura atenta del sistema electoral vigent) amb altres forces polítiques amb les que es pugui compartir i elaborar un programa per definir un necessari redreçament del nostre país; un redreçament que sembla inviable des de l’acció del govern actual i que Andorra necessita més que mai.
CR insisteix en la nova Llei de bases de l’ordenament tributari
juliol 8, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Els reformistes critiquen, per minsa, la memòria econòmica i esperen més dades
Serra diu que caldrà analitzar amb calma el règim simplificat per evitar complexitats
Un cop els quatre Projectes de llei de la reforma fiscal ja estan a tràmit al Consell General, els reformistes tornen a instar el Govern a elaborar el projecte de reforma de la Llei de bases de l’ordenament tributari per adequar-la al nou sistema. En espera que l’Executiu tiri endavant aquesta reforma, els reformistes veuen bé les línies generals de l’IVA proposat pel Govern, per bé que insisteixen a ser molt acurats en qüestions com ara els règims especials.
“Reclamem amb més urgència que abans una nova Llei de bases de l’ordenament tributari que s’adeqüi al nou model”, va declarar el número tres de CR i portaveu de la coalició en matèria econòmica i financera, Jaume Serra. El conseller escaldenc va insistir que el nou sistema fiscal no podrà funcionar amb una llei de bases que data del 1996 i que estava pensada per a figures totalment diferents a les que s’estan debatent actualment al Consell General. “Crec que el Govern ja té la intenció de fer aquesta reforma, i no ve d’un dia, però hauria d’estar en vigor abans que s’apliquin els nous impostos”, va afirmar Serra.
El conseller reformista es va mostrar crític amb la memòria explicativa que acompanya el Projecte de llei de l’IVA per trobar-la excessivament minsa. “La memòria explicativa hauria de ser alguna cosa més que un simple resum dels articles”, va valorar Serra, “no dic que no s’ajusti a la legalitat, però no ens podem quedar en complir l’expedient”. De totes maneres, el número tres de CR es va mostrar confiat que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, farà arribar al Consell els complements d’informació “que ens va prometre”. “La memòria està elaborada amb un tipus del 5%, quan finalment serà del 4,5%, i és evident que calen complements d’informació”, va declarar Serra, “no critico que no ens els hagi lliurat, simplement recordo que es va comprometre a donar-nos-els”.
Periodic d’Andorra
Gabriel lamenta la incapacitat de l’executiu per refinançar el deute
juliol 7, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
El líder reformista recorda que es va prometre una emissió de deute i ajut d’entitats de fora
Joan Gabriel va lamentar que finalment no s’hagi aconseguit “ajut d’entitats exteriors” ni “les emissions de deute públic”, que el Govern ha anunciat diverses vegades com a mesura per obtenir diners. “D’alguna manera s’ha de finançar el dèficit i ho entenc”, va assenyalar el líder reformista, “però en tot cas no s’ha aconseguit encara l’objectiu que se’ns va anunciar”.
Una vegada més, Gabriel va atribuir aquests problemes “a la inoperància” de l’executiu. “Una cosa és el que el Govern digui, i una altra és el que fa, i el que fa és no fer res”, va sentenciar el president dels reformistes. També va recordar que una emissió de bons de l’Estat “no hauria estat tan difícil”, ja que a través de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) “s’hauria pogut fer”.
Gabriel, a més, considera que és “urgent i important” diversificar el deute, ja que en el cas del Principat està concentrat totalment en les entitats bancàries del país. Pel líder de l’oposició això pot provocar que “els bancs tindran més problemes per deixar diners als negocis privats i a particulars, que són els qui més poden reactivar l’economia”.
Gabriel va constatar que no s’està donant l’escenari de consens idoni per a la continuïtat de la legislatura. El líder reformista va constatar, senzillament, que “sap greu a qui ens estimem el país”, però no perd l’esperança que socialdemòcrates i Andorra pel Canvi encara puguin assolir un pacte per evitar l’avançament dels comicis. “Ha faltat cintura, dels uns i dels altres”, va assenyaslar Gabriel, “i és el que diem des del primer dia de legislatura”.
D’altra banda, el grup parlamentari reformista estudiarà demà la llei de l’IVA, que ahir va ser publicada de forma oficial pel Butlletí del Consell General. En principi, els postulats de la llei coincideixen força amb els que proposava CR durant la campa-nya electoral, d’un impost a la importació del 5 per cent.
GABRIEL ANIMA ELS LIBERALS QUE ENGEGUIN EL PARTIT REFORMISTA
Joan Gabriel va parlar del Partit Reformista (PRA), que està trobant algunes dificultats per tirar endavant, tal com va apuntar l’encara president del Partit Liberal, Enric Pujal. “Ja ens està bé que posin en marxa el partit”, va manifestar Gabriel, que va recordar que havia de ser “la unió entre els liberals i Nou Centre”. Una vegada més, el president del grup reformista va assenyalar que ell no pot formar part del procés, “ja que ara per ara he d’estar pendent del grup parlamentari i tenim una tasca important per fer”. Cal recordar que Gabriel va manifestar en unes declaracions anteriors que el PLA no podia dissoldre’s “abans que existís una altra formació” que acollís els militants. També va assenyalar que un partit únic “aniria contra l’esperit amb el qual va néixer Coalició Reformista”, que pretenia agrupar moltes sensibilitats diferents. Posteriorment, Enric Pujal va aclarir que “el projecte per engegar el PRA ja està en marxa”, gestionat per Marc Forné, Gilbert Saboya i Estanislau Sangrà.
Font: diariandorra.ad
Els liberals aposten perquè el nou Partit Reformista neixi a la tardor
Marc Forné, Estanislau Sangrà i Gilbert Saboya ja preparen els tràmits jurídics de la formació
Pujal va manifestar que, amb vista al panorama polític actual, “seria prudent haver constituït el partit abans que acabi la tardor”, ja que hi ha molts indicis que apunten un avançament dels comicis. “Això no es pot allargar més, malgrat que és cert que encara hi ha algunes divergències”, hi va afegir el líder dels liberals.
Malgrat tot, Pujal va advertir, com ja han fet diversos centreliberals, que no dissoldrà el PLA abans que el PRA estigui constituït formalment. “Un cop estigui format, es reunirà l’executiva, convocarà un congrés i allà els militants decidiran si el partit es dissol o no”, va explicar Pujal. L’opinió de l’encara president del PLA és que “el millor seria que hi hagués un sol partit”.
Actualment, ja hi ha tres persones de l’òrbita de CR que treballen en la formació del PRA, per tenir a punt tots els aspectes jurídics i que la formació comenci a ser operativa. L’excap de Govern Marc Forné, el liberal Estanislau Sangrà i el noucentrista Gilbert Saboya serien els encarregats d’acompanyar el procés.
D’altra banda, Pujal va donar a entendre que no compartia unes afirmacions aparegudes fa poc al Diari del president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel. Allà, manifestava que l’estancament dels reformistes en un partit únic anava en certa manera contra l’esperit de CR, ja que volia agrupar moltes ideologies diferents. “Que es digui com es vulgui”, va manifestar Pujal, “però entenc que és millor que hi hagi unes sigles al darrere”.
ENTRE UN PARTIT QUE ORGANITZA I UN QUE NO ACABA DE NÉIXER
La major part de membres del PLA donen la formació per morta, segons van explicar ahir diferents liberals. Actualment ja a la pràctica l’únic que es conserva és el nom, perquè ni es fan reunions parroquials del partit ni es desenvolupen les tasques habituals de la formació. Tot i que queden alguns irreductibles que mantenen la voluntat de quedar-se al PLA, des de la majoria del partit s’interpreta que es tracta de gent que té clar que en el nou marc d’una formació més àmplia difícilment disposarà de protagonisme. Hi ha un segon grup de liberals que defensa que es mantingui la formació, però en aquest cas, segons van manifestar les mateixes fonts, més aviat per tacticisme polític. En aquest marc la coalició dins de CR garanteix el seu estatus actual. En aquest cas també, un nou partit comporta un nou escenari, possiblement amb nous noms al capdavant.
I a l’agonia dels liberals, que com a les pel·lícules de sèrie B no acaben mai de morir per necessitats del metratge, se suma la situació embrionària de Nou Centre que no ha acabat mai de néixer després de la integració en la plataforma reformista per a les eleccions. Nou Centre disposa d’una sèrie de gent concreta que va entrar en el projecte inicial, però no ha desenvolupat ni grups parroquials específics ni ha intentat una implantació nacional. Després de les eleccions semblava clar que la coalició passaria a convertir-se en partit i per tant el projecte d’ampliació de Nou Centre mai no es va iniciar.
I entre un partit que agonitza i un altre que no ha acabat de néixer el funcionament del dia a dia ha fet que qui dia passa any empeny, segons van explicar les mateixes fonts. El procés per a la creació del Partit Reformista es troba enquistat, però amb la mirada fixa en la possibilitat d’un avançament electoral per a l’any vinent. L’horitzó dels comicis, i en això coincideixen les fonts de Nou Centre i del PLA, provocaria una activació immediata que possiblement inclouria nous protagonistes en l’escena política nacional.
font: diariandorra.ad
Els contractistes alerten de la pèrdua de fins a 1.500 llocs de treball si no hi ha mesures de reactivació
L’associació del sector demana, entre altres accions, impulsar la rehabilitació d’edificis o fórmules de finançament per a impostos i tributs
L’Acoda s’ha reunit aquest dijous amb CR per exposar-los la seva preocupació per la situació que passa el sector i s’ha demanat una sèrie de mesures urgents per evitar la pèrdua d’entre 1.000 i 1.500 llocs de treball. Des d’Acoda, entre altres mesures, demanen que s’impulsi la rehabilitació interior i exterior d’edificis, de manera que es pugui mantenir el nivell d’activitat del sector. Els contractistes també aposten per buscar fórmules de finançament específiques pel que fa al pagament d’impostos, taxes i tributs, així com la flexibilització de les residències passives, i la modificació dels imports en les compres immobiliàries per part dels estrangers. Paral·lelament, també demanen la modificació de la Llei del sòl a mig termini.
Des de CR han manifestat que estan a l’espera que s’acabi la ronda amb la resta de grups parlamentaris, però han assenyalat que, “vista la urgència de les mesures a prendre”, s’instarà al Govern perquè les tingui en compte i les apliqui tan aviat com sigui possible.
diariandorra.ad
Pacte, acord de mínims o eleccions.
Es diu que la política és l’art de fer possible tot el necessari, la pregunta que plana avui sobre la societat andorrana, és si tots els que tenim la responsabilitat de servir al bé comú estem a l’alçada de les necessitats.
Vivim uns moments històrics del nostre Principat, uns moments de canvis globals en el món que ens envolta, uns moments que han de servir per posar les bases del nou futur.
Els dos grans debats que mantenen els més alts dirigents dels Països que formen part del G8, i també en el G 20, són d’una banda, l’assoliment d’un model empresarial que sigui més humà, més marcat per la qualitat i no tant pel rendiment, alhora que es vol dotar les institucions supervisores de més instruments de control sobre el món financer. D’altra banda, i com a en conseqüència dels avenços en l’Estat del Benestar es marca el referent de la seva sostenibilitat en el temps i la seva justícia social.
Veiem cada dia als mitjans de comunicació els grans esforços de reducció de despeses que tots els Estats estan duent a terme, uns per exigència , altres per necessitat. Tots els Països desenvolupats aprenen dels excessos comesos durant molts anys i aprofiten per establir les noves bases sostenibles de futur, per assegurar el creixement.
I mentrestant vivim a casa nostra dins la confusió més gran que algú pot imaginar. El Govern no pot assegurar l’estabilitat pressupostària, les polítiques d’austeritat semblen que només s’apliquen en els escrits, les solucions als problemes passen per crear taules de diàleg o justificacions del que no s’ha fet.
Malgrat tot el Consell General continua la intensa tasca legislativa, això sí, els dos grans grups polítics, PS i CR es posen d’acord en tots els temes importants de l’Estat com la Llei d’Intercanvi d’Informació o la Llei d’Obertura Bancària, es treballa de valent en les Lleis fiscals i properament en l’encaix del nostre Principat a Europa, entre altres.
Sembla doncs que no tot està confós, ni és tot dolent, llavors on és el problema?
Segurament la mala gestió d’un Govern cansat i sense cap model clar de País que actua decidint al dia a dia,botant i saltant,fets que l’impedeixen avançar i sense cap orientació clara de futur. Probablement aquests fets són els que els separen cada dia més d’aquells amb els que haurien d’assolir acords d’estabilitat pressupostària i treballar plegats en clau de progrés i d’Estat, invertint les actuacions que justifiquen no assolir cap acord.
Es pot governar des del Consell General?, o bé la separació de poders ens diu que cada institució té la seva funció i d’aquestes funcions en depèn l’equilibri i la garantia en un Estat de dret.
Sembla que el moment en què vivim, és intens, per un costat els que més soroll havíem de fer i posar en dubte constant l’acció de Govern actuem amb un estil propi i fora de qualsevol resultat publicitari que aporti renda electoral, un estil que s’ha de justificar ja que no sempre és acceptat per a tots aquells que legítimament creuen que s’hauria de fer una oposició més dura i contundent.
Els que tenen la clau per deixar Governar, potser per justificar la seva posició, no paren de denunciar tots els acords importants dels quals voluntàriament s’han exclòs, si més no és curiós i legítim també, aquest sistema és el més rendible, com a mínim a curt termini a nivell de ressò comunicatiu, malgrat poc aporti a les necessitats actuals.
Potser i dic només potser, si es recupera els papers que ens toca a cadascú dins aquesta responsabilitat històrica i aquells que tenen la clau, rebaixen la seva pretensió de voler governar des del Consell i es centren en el territori dels acords i els que Governen per la seva part, reconeixen la necessitat d’estabilitat pressupostària i rebaixen també la seva posició en virtut del resultat electoral, segurament es podria centrar el debat polític dins la normalitat que Andorra es mereix.
Si aquest raonament que sembla senzill i potser el més normal, el poden assolir els grups i les persones que el Poble andorrà ha situat al capdavant del País, doncs serà una bona notícia que sens dubte molts esperen, sinó sempre quedarà la possibilitat de buscar un acord de mínims i fer honor a la dita popular: qui dia passa, any empeny.
No creiem encara des de CR que ha de ser el Poble qui mitjançant unes noves eleccions ha d’arreglar la situació actual, no obstant això, si aquells que governen i els que els haurien de deixar governar així ho convenen, la nostra Coalició estarà preparada per assumir les responsabilitats que unes noves eleccions comportarien, esperem però que el conegut seny andorrà i el sentit comú s’imposi i tots puguem fer la funció per la qual vàrem ser elegits, Andorra s’ho mereix.
Joan Gabriel Estany
Cargando ...
