Els contractistes alerten de la pèrdua de fins a 1.500 llocs de treball si no hi ha mesures de reactivació

L’associació del sector demana, entre altres accions, impulsar la rehabilitació d’edificis o fórmules de finançament per a impostos i tributs

L’Acoda s’ha reunit aquest dijous amb CR per exposar-los la seva preocupació per la situació que passa el sector i s’ha demanat una sèrie de mesures urgents per evitar la pèrdua d’entre 1.000 i 1.500 llocs de treball. Des d’Acoda, entre altres mesures, demanen que s’impulsi la rehabilitació interior i exterior d’edificis, de manera que es pugui mantenir el nivell d’activitat del sector. Els contractistes també aposten per buscar fórmules de finançament específiques pel que fa al pagament d’impostos, taxes i tributs, així com la flexibilització de les residències passives, i la modificació dels imports en les compres immobiliàries per part dels estrangers. Paral·lelament, també demanen la modificació de la Llei del sòl a mig termini.
Des de CR han manifestat que estan a l’espera que s’acabi la ronda amb la resta de grups parlamentaris, però han assenyalat que, “vista la urgència de les mesures a prendre”, s’instarà al Govern perquè les tingui en compte i les apliqui tan aviat com sigui possible.

diariandorra.ad

Pacte, acord de mínims o eleccions.

Es diu que la política és l’art de fer possible tot el necessari, la pregunta que plana avui sobre la societat andorrana, és si tots els que tenim la responsabilitat de servir al bé comú estem a l’alçada de les necessitats.

Vivim uns moments històrics del nostre Principat, uns moments  de canvis globals en el món que ens envolta, uns moments que han de servir per posar les bases del nou futur.

Els dos grans debats que mantenen els més alts dirigents dels Països que formen part del G8, i també en el G 20, són d’una banda, l’assoliment d’un model empresarial que sigui més humà, més marcat per la qualitat i no tant pel rendiment, alhora que es vol dotar les institucions supervisores de més instruments de control sobre el món financer.  D’altra banda, i com a en conseqüència dels avenços en l’Estat del Benestar es marca el referent de la seva sostenibilitat en el temps i la seva justícia social.

Veiem cada dia als mitjans de comunicació els grans esforços de reducció de despeses que tots els Estats estan duent a terme, uns per exigència , altres per necessitat. Tots els Països desenvolupats aprenen dels excessos comesos durant molts anys i aprofiten per establir les noves bases sostenibles de futur, per assegurar el creixement.

I mentrestant vivim a casa nostra dins la confusió més gran que algú pot imaginar. El Govern no pot assegurar l’estabilitat pressupostària, les polítiques d’austeritat semblen que només s’apliquen en els escrits, les solucions als problemes passen per crear taules de diàleg o justificacions del que no s’ha fet.

Malgrat tot el Consell General continua la intensa tasca legislativa, això sí, els dos grans grups polítics, PS i CR es posen d’acord en tots els temes importants de l’Estat com la Llei d’Intercanvi d’Informació o la Llei d’Obertura Bancària, es treballa de valent en les Lleis fiscals i properament en l’encaix del nostre Principat a Europa, entre altres.

Sembla doncs que no tot està confós, ni és tot dolent, llavors on és el problema?

Segurament la mala gestió d’un Govern cansat i sense cap model clar de País que actua decidint al dia a dia,botant i saltant,fets que l’impedeixen avançar i  sense cap orientació clara de futur. Probablement aquests fets són els que els separen cada dia més d’aquells amb els que haurien d’assolir acords  d’estabilitat pressupostària i treballar plegats en clau de progrés i d’Estat, invertint les actuacions que justifiquen no assolir cap acord.

Es pot governar des del Consell General?, o bé la separació de poders ens diu que cada institució té la seva funció i d’aquestes funcions en depèn l’equilibri i la garantia en un Estat de dret.

Sembla que el moment en què vivim, és intens, per un costat els que més soroll havíem de fer i posar en dubte constant l’acció de Govern actuem amb un estil propi i fora de qualsevol resultat publicitari que aporti renda electoral, un estil que s’ha de justificar ja que no sempre és acceptat per a tots aquells que legítimament creuen que s’hauria de fer una oposició més dura i contundent.

Els que tenen la clau per deixar Governar, potser per justificar la seva posició, no paren de denunciar tots els acords importants dels quals voluntàriament s’han exclòs, si més no és curiós i legítim també, aquest sistema és el més rendible, com a mínim a curt termini a nivell de ressò comunicatiu, malgrat poc aporti a les necessitats actuals.

Potser i dic només potser, si es recupera els papers que ens toca a cadascú dins aquesta responsabilitat històrica i aquells que tenen la clau, rebaixen la seva pretensió de voler governar des del Consell i es centren en el territori dels acords i els que Governen per la seva part, reconeixen la necessitat d’estabilitat pressupostària i rebaixen també la seva posició en virtut del resultat electoral, segurament es podria centrar el debat polític dins la normalitat que Andorra es mereix.

Si aquest raonament que sembla senzill i potser el més normal, el poden assolir els grups i les persones que el Poble andorrà ha situat al capdavant del País, doncs serà una bona notícia que sens dubte molts esperen, sinó sempre quedarà la possibilitat de buscar un acord de mínims i fer honor a la dita popular: qui dia passa, any empeny.

No creiem encara des de CR que ha de ser el Poble qui mitjançant unes noves eleccions ha d’arreglar la situació actual, no obstant això, si aquells que governen i els que els haurien de deixar governar així ho convenen, la nostra Coalició estarà preparada per assumir les responsabilitats que unes noves eleccions comportarien, esperem però que el conegut seny andorrà i el sentit comú s’imposi i tots puguem fer la funció per la qual vàrem ser elegits, Andorra s’ho mereix.

Joan Gabriel Estany