CR vol seguretat en la llei de l’IVA
juliol 8, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Jaume Serra ha celebrat que el text contempli el cobrament de l’IVA a la duana, però ha manifestat que cal assegurar-se que aquest sistema funcionarà , i no deixar el desenvolupament de la llei en reglaments que la puguin desvirtuar. D’altra banda, l’anà lisi dels règims especials també centrarà una part del treball dels reformistes. En aquest sentit, Serra ha assenyalat que estudiaran el règim de franquÃcia que exonera a 100.000 euros, per vigilar que s’adapti a la necessitat andorrana.
Serra ha explicat que reclamaran amb urgència la revisió de la Llei de bases d’ordenament tributari, que s’ha de canviar per adaptar-se a tot el desplegament de lleis tributà ries, ja que es tracta de figures noves que ‘no es poden tractar com una reclamació de la duana’.
Finalment, els reformistes recorden al ministre Pere López el compromÃs que va adquirir d’anar completant la memòria econòmica de la llei amb la informació de què disposi, ja que, tal com recordat Serra, es tracta d’una llei molt important amb un gran impacte en l’economia andorrana.
Coalició Reformista: origen o dest�

Havia de ser l’inici, i no el final, l’origen, i no el destÃ. S’equivoquen els que, per convicció o per tacticisme, pensen que es pot petrificar l’evolució de la coalició en l’estat en què avui es troba.
Vaig dir també, en la mateixa conferència de premsa, que la formació de Coalició Reformista suposava –havia de suposar– un canvi substancial en el nostre sistema de partits. Recordo ara que aquestes paraules van ser ben aviat qüestionades –per agosarades, suposo– per l’Albert Roig en un dels seus interessants articles d’opinió. Això no obstant, continuo pensant avui que la formació de Coalició Reformista ha suposat un pas decisiu en l’evolució del sistema de partits i en la vertebració d’una veritable alternativa a la majoria –relativa– socialdemòcrata que amb tan poc encert està avui governant el paÃs: no es veuen mesures de rellançament econòmic per enlloc.
Però per tal que aquesta capacitat de construir una autèntica opció de govern continuï sent certa cal aprofundir en la renovació iniciada l’any 2009, des del respecte a la llibertat i a les capacitats de cadascuna de les parts integrants del projecte, tot considerant que amb la formació de la coalició en els termes en què va concórrer a les eleccions només s’estava donant un primer pas –important, però no decisiu– en la constitució d’una nova organització polÃtica. Coalició Reformista havia de ser l’ inici –i no el final–, l’origen –i no el destÖ d’un determinat procés evolutiu. Assumir aquesta premissa és condició indispensable per definir l’actitud polÃtica que ha de permetre continuar amb l’impuls inicial. Aixà es va entendre quan es va decidir crear el febrer de 2010 –en assemblea integrada per totes les forces de la coalició– el Partit Reformista. Aixà ho entenem avui els que estem convençuts que cal continuar el procés de vertebració del referit partit.
S’equivoquen els que, per convicció o per tacticisme, pensen que es pot petrificar l’evolució de la coalició en l’estat en què avui es troba. Cal tenir en compte que no estem parlant d’una coalició a l’ús, amb un funcionament a ple rendiment dels diferents partits integrants. Aquesta afirmació és almenys và lida amb relació als dos partits nacionals que la componen, ja que cal reconèixer que Unió Laurediana i Independents d’Ordino mantenen avui una notable vitalitat. Per un costat, Nou Centre és un partit que no ha completat la seva constitució i, per l’altre, el Partit Liberal, després d’assumir durant molts anys el Govern del paÃs, es troba en un procés de redefinició que l’ha portat a considerar la possibilitat d’integrar-se en una nova formació polÃtica d’à mbit liberal demòcrata.
Aquesta doble constatació és la que va permetre encetar el procés de formació del Partit Reformista, on havien de confluir, almenys, el Partit Liberal i Nou Centre, i és la que ha d’animar avui la culminació de dit procés. Es tracta de crear una nova organització polÃtica flexible, eficient i oberta; en aquest sentit, cal recollir el guant llançat per Unió Laurediana quan va expressar la seva posició raonada d’abstenció en la votació dels estatuts. Aquest ha de ser l’objectiu: la consecució d’un partit obert per a una societat que volem oberta; la construcció d’un partit eficaç per a un paÃs que volem actiu i emprenedor; la constitució, en definitiva, d’un partit capaç d’arribar a acords de naturalesa federal amb altres forces polÃtiques i capaç de dialogar amb la societat civil.
Andorra es troba en un moment complex de la seva història; cal encertar –i consensuar– les decisions polÃtiques a adoptar i cal fer-ho des de la lucidesa i el rigor. En aquest sentit, cal vertebrar una força polÃtica que afavoreixi la contraposició programà tica i el dià leg polÃtic i que, arribat el moment, permeti l’alternança. Amb aquest esperit, juntament amb altres companys, volem encarar la construcció del Partit Reformista, recollint el mandat que els integrants de la coalició van fixar en l’assemblea del febrer del 2010. Convençuts que Coalició Reformista no va ser un lloc d’arribada sinó un punt de partida –un molt bon punt de partida– per renovar l’espai liberal, demòcrata i de centre del nostre paÃs. No es poden posar portes al vent. El viatge està iniciat i cal continuar avançant. El futur Partit Reformista ha de ser una peça important en l’alternança polÃtica que ha d’arribar. I ho ha de ser des del dià leg i la cooperació (i des de la lectura atenta del sistema electoral vigent) amb altres forces polÃtiques amb les que es pugui compartir i elaborar un programa per definir un necessari redreçament del nostre paÃs; un redreçament que sembla inviable des de l’acció del govern actual i que Andorra necessita més que mai.
CR insisteix en la nova Llei de bases de l’ordenament tributari
juliol 8, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Els reformistes critiquen, per minsa, la memòria econòmica i esperen més dades
Serra diu que caldrà analitzar amb calma el règim simplificat per evitar complexitats
Un cop els quatre Projectes de llei de la reforma fiscal ja estan a trà mit al Consell General, els reformistes tornen a instar el Govern a elaborar el projecte de reforma de la Llei de bases de l’ordenament tributari per adequar-la al nou sistema. En espera que l’Executiu tiri endavant aquesta reforma, els reformistes veuen bé les lÃnies generals de l’IVA proposat pel Govern, per bé que insisteixen a ser molt acurats en qüestions com ara els règims especials.
“Reclamem amb més urgència que abans una nova Llei de bases de l’ordenament tributari que s’adeqüi al nou model”, va declarar el número tres de CR i portaveu de la coalició en matèria econòmica i financera, Jaume Serra. El conseller escaldenc va insistir que el nou sistema fiscal no podrà funcionar amb una llei de bases que data del 1996 i que estava pensada per a figures totalment diferents a les que s’estan debatent actualment al Consell General. “Crec que el Govern ja té la intenció de fer aquesta reforma, i no ve d’un dia, però hauria d’estar en vigor abans que s’apliquin els nous impostos”, va afirmar Serra.
El conseller reformista es va mostrar crÃtic amb la memòria explicativa que acompanya el Projecte de llei de l’IVA per trobar-la excessivament minsa. “La memòria explicativa hauria de ser alguna cosa més que un simple resum dels articles”, va valorar Serra, “no dic que no s’ajusti a la legalitat, però no ens podem quedar en complir l’expedient”. De totes maneres, el número tres de CR es va mostrar confiat que el ministre d’Economia i Finances, Pere López, farà arribar al Consell els complements d’informació “que ens va prometre”. “La memòria està elaborada amb un tipus del 5%, quan finalment serà del 4,5%, i és evident que calen complements d’informació”, va declarar Serra, “no critico que no ens els hagi lliurat, simplement recordo que es va comprometre a donar-nos-els”.
Periodic d’Andorra




