Una altra Andorra es possible, però mai per aquest camí.

Un divendres qualsevol de setembre, es el dia 3, d’un 2.010. La lectura dels diferents mitjans escrits del País parlen de la possible dimissió d’un company parlamentari, al migdia es confirma la noticia, sembla un començament de tardor calent i enrarit.

S’anul·la “la cacera de l’isard” i encara no hem celebrat la festivitat de Meritxell. El Sr. Cap de Govern d’Andorra ens delecta amb unes declaracions a la premsa al mes estil novel·lesc que podria inspirar fins i tot, si visques, al insigne escriptor Alexandre Dumas.

La taula de turisme, sensatament, s’uneix a la de comerç i dona suport als comerciants emprenedors de les Valls per tal que el Govern rectifiqui el decret de tancament dels diumenges a la tarda, en uns moments difícils per a tothom i restableixi el dret a treballar i a sobreviure a la tempesta turbulenta que plana en l’economia nacional i del gris panorama que el sector dels treballadors està sofrint.

La CEA, es suma a la legitima demanda d‘anular el famós decret, suposadament conciliador  segons el Cap, però en tot cas desafortunat per a tots els col·lectius, actors socials i econòmics de les Valls.

Els sindicats d’Andorra, es solidaritzen amb els comerciants, reclamant que es doni solucions per poder atreure mes turistes i poder treballar millor, posició constructiva que, crec mereix, el mes alt grau de reconeixement i de respecte.

Alhora un representat públic del Partit socialdemòcrata en un article d’opinió el mateix dia, justifica l’arribada de la “Vuelta Ciclista de Espanña” el dia de Meritxell, per els grans beneficis que portarà a l’economia andorrana, un dia que per cert, tot està tancat i com molt be comenta l’autor en l’escrit, va triar Govern. Increïble; no?

Deia que tot just comencem el curs polític de tardor i ja hem sentit tots els arguments necessaris per no votar el pressupost, de les alçades ordinenques en un dinar popular a l’aire lliure a la Vall de Rialb, un altre representat públic socialdemòcrata afirmava: “Val mes que no ens votin el pressupost, perquè ens faran pixar sang”. Deu ser l’ efecte de l’alçada i el sol, que combinats produeixen efectes d‘oratòria inesperats.

Veiem per un costat unes reaccions de poc respecte vers les persones que compromeses amb el progrés i el benestar d’Andorra opinen de diferents col·lectius, legítimament, i son atacats frontalment en una batalla de baixa volada que ni de vol gallinaci es podria tractar  pel Sr. Cap de Govern, que fins i tot te la delicadesa de posar nom i cognoms als suposats atrevits que han gosat contradir la seva voluntat.

Vagi per endavant el nostre mes sincer suport i agraïment a totes aquelles persones d’Andorra compromeses amb el País, que dels sindicats, associacions, taules i demés col·lectius s’esmercen en trobar solucions en els camins de la  prosperitat i del benestar.

El respecte i el suport institucional que tots els Governs d’Andorra han donat als col·lectius queden avui relegats, per la política del Canvi, a amenaces i acusacions per part del mes alt dignatari del nostre Govern. Primer va tocar a la Efa, després a la Cea, amb poc temps a l’Apac i divendres passat va tocar el torn a la Taula de Turisme i als Sindicats. Tot apunta que la Cambra de Comerç serà en breu el proper objectiu.

Potser el Sr. Cap de Govern te raó i una enquesta ho solucionarà, o potser la societat andorrana no està prou madura per entendre decisions irracionals que no aporten sinó que mes tristesa i desesperació al futur de tots i al present.

Reconeixem l’esforç i l’aportació positiva en pro del País a totes aquelles  persones que serveixen d’instrument polític a un Govern cansat, inoperant i incapaç d’admetre errors per poder rectificar i sobre tot gens susceptible  d’acceptar la critica. Aquesta manera d’actuar, Sr. Cap de Govern, no es la que s’espera de cap persona publica i menys la del màxim responsable d’un País.

Li hem demanat durant molt temps que governi, li hem ofert lleialtat institucional i vostè continua fent d’oposició, no tant sols al Consell sinó que ara també amb tota la societat, potser es el moment que comencem a canviar el to, a reconèixer les pífies i a actuar. Andorra es mereix el millor, potser el fet de voler ser “Proper” li acabarà de fent perdre els “Papers”.

Esperem que aquests episodis d’inspiració novel·lesca i les actuacions d’atacs personals d’estil goyesc, que malauradament ja ens hi estem acostumant, donin pas a centrar el debat en el terreny de les solucions, en el d’acceptar la critica i els errors i que no continuïn pel camí quixotesc de la cavalleria justiciera, ratllant la vulgaritat i portant a l’arena del circ mes roí els debats inexistents de progrés i de futur.

Una altra Andorra es possible, però mai per aquest camí. Si vol ser respectat, respecti. Si vol ser valorat, aporti solucions i si vol ser escoltat, aprengui a acceptar l’opinió dels demés, encara que no li agradi. Si vol fer de Cap de Govern, ajudi a poder treballar mentre hi siguem a temps, deixis ajudar i garanteixi els legítims drets de tothom. Rectifiqui, governi i escolti, i sobre tot respecti. Andorra i la seva gent s’ho mereix.

Joan Gabriel i Estany

Unlimited shopping (3)

Aquest article no havia de ser així. Quan vaig fer els primers articles criticant el decret d’obligat tancament de les tardes de 10 diumenges, acabava desitjant una rectificació, i assegurant un article de reconeixement al respecte. Curt, per complaure tothom.

La rectificació va consistir en passar de 10 a 8 el nombre de diumenges de tancament obligatori. Òbviament, la rectificació no mereix ni el reconeixement, ni la brevetat de l’article. Ho sento, sincerament.

I és que, vist que es va tirar pel dret (i no precisament pel Dret, segons alguns), volia avui mirar breument pel retrovisor i fer balanç de la mesura.

Un primer diumenge “tancat” va coincidir amb la celebració de l’Outlet a Les Escaldes. La policia vigilant el tancament dels comerços mentre que a la Fira es “comerciava” lliurement. Els participants de la Fira segurament van agrair la iniciativa. Aquest cop, perquè la propera vegada, si les botigues estan tancades, ja veurem quin èxit de convocatòria pot tenir la iniciativa. O llavors, els comerciants ja tenen una pista pel futur : organitzar una macrofira de l’outlet els diumenges festius.

Un altre diumenge “tancat” va coincidir amb la celebració dels Jocs de Policies i Bombers, deixant a bon nombre de familiars i amics acompanyants, que de ben segur haguessin aprofitat l’avinentesa, amb l’única distracció d’anar a encoratjar els soferts participants als jocs. Veure l’avinguda Meritxell tallada i servint de terreny de joc d’algunes d’aquestes activitats enmig de tots els comerços tancats resultava certament penós.

Un tercer diumenge “tancat” era l’anterior a l’ inici de les rebaixes al país veí. El diumenge següent a Barcelona, sense anar més lluny, obrien totes les grans i petites superfícies, amb reforç de publicitat i horari ampliat amb diumenge inclòs. En lloc de contribuir a que els nostres potencials clients estalviessin,  i gastar recursos en l’estratègia de comunicació dels tancaments, potser valia més gastar-se quelcom en comunicar l’avançament de les rebaixes aquí, abans que a Barcelona, i propiciar que algun “consumidor compulsiu” ens vingués a veure abans.

Aquests exemples només pretenen demostrar que no és possible saber a l’avança quan és ineficient obrir : per això els comerciants obren totes les hores en les que no tenen clients, a més d’obrir quan en tenen, no?

En fi, un cúmul de despropòsits més d’una mesura, que n’és un, i gros, en ella mateixa.

A més, la dèria de fer tancar els comerços  s’estén a la visita del Sr. Copríncep, quan en plena darrera setmana de juliol, fem tancar tots els comerços del país durant gairebé mitja jornada, inclòs Les Escaldes, Ordino, La Massana o Encamp, o fins i tot Sant julià i el Pas de la Casa, que no tenien pas cap acte previst a cap moment. No crec que l’obertura dels comerços, arreu, deslluís gens ni mica aquest fet històric.

Però em diran sempre que es més fàcil criticar després dels esdeveniments. És veritat, encara que molts haguem criticat abans dels mateixos. Mirem doncs endavant. No es pot viure mirant pel retrovisor.

Proper diumenge “tancat” : coincideix amb el Pont de la Mercè! I no pensin que no es va veure que era Pont, perquè en el mateix decret el dissabte és d’horari ampliat fins a les 21h. En fi, no cal insistir-hi més.

Tal i com està el panorama, veient com està anant l’estiu, reformulo el desig : suspengueu aquest decret abans no sigui massa tard. I posats a desitjar, potser si els companys del grup parlamentari reformista reformulessin de nou la presentació d’una moció en aquest sentit, potser ara els consellers d’ApC opinarien que no es tracta d’un “debat estèril”, i se sumarien a demanar-ne la suspensió. I potser, amb una mica de sort, algun conseller del PS rectificaria el tir o el faria rectificar al Govern.

Després, ja es faran noves regulacions, més afinades si cal, però ara, abans de la Mercè, rectificar seria benvingut. Que tal i com anem, ja només ens manca fer venir la Vuelta i tenir les botigues tancades…

Gilbert Saboya

CREURE EN EL NOSTRE PAIS ES CREURE EN LA NOSTRA GENT

Societat Andorrana de Ciències,

23a DIADA ANDORRANA A LA XLI UCE (Prada,Conflent)

ANDORRA I ELS SEUS CIUTADANS

El present treball s’ha realitzat a partir de la proposta formulada per la Sra. Àngels Mach, en nom de la Societat Andorrana de Ciències, i té per finalitat expressar l’opinió de la formació política CR, sobre la visió d’Andorra i els seus ciutadans. Andorra es mou, CR avança.

1.- EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA I TRANSFORMACIONS SOCIALS EN EL SEGLE XX

El nostre país ha sofert una gran transformació en els últims anys.  Podríem dir que el creixement era molt lent, pràcticament estava estancat. A partir de la guerra civil espanyola, i més concretament de la postguerra, es va començar a accelerar el ritme. Aquest creixement, l’increment de la població i també el de les seves necessitats han donat com a resultat la societat andorrana actual, i en el que no hem d’oblidar el més important que és la nostra història i el nostre origen.

Recordem-ho una vegada més, Andorra havia estat una societat pobra que havia viscut durant segles replegada en ella mateixa. Un país de muntanya mal comunicat i mancat de recursos naturals fins l’any 1930, Andorra es caracteritzava per tenir una economia de subsistència, marcada per una agricultura que només podia cultivar el 4% del territori nacional, per una ramaderia modesta orientada vers el comerç exterior, pel contraban com a complement de la supervivència i per les dificultats de les vies de comunicació.

La transformació d’uns hiverns durs i improductius gràcies a la creació d’estacions d’esquí, comportà l’arribada de turisme constant a les nostres Valls, desenvolupant tots els serveis necessaris per tal de complementar l’oferta: hotels, residencies, botigues, serveis turístics. Juntament amb l’evolució del comerç i la competitivitat del sistema financer, es crea una oferta i una necessitat que sumades a la seguretat que ofereix el nostre país, la grandesa  del paisatge i les avantatges econòmiques, obren el mercat immobiliari i com a conseqüència faciliten els dos “booms” de la construcció, el dels anys 80 i el dels 2000.

Si a l’Europa continental els canvis sociològics i culturals en el decurs de la segona meitat del segle XX foren profunds, la transformació de la societat andorrana en el mateix període encara fou més intensa.

Prenem com a exemple la percepció exterior de Fernando de los Ríos Urruti en la seva obra: “Vida e instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivencia señorial”, Madrid 1920. A la pàgina 23, en referència al poble andorrà, diu:

“Así como no puede decirse que hay miseria, tampoco puede afirmarse que haya incultura; no es que sea eminentemente culto; pero el ambiente social es de una tonalidad muy superior a la que entre nosotros es usual…. Emigran los andorranos a Francia o a España, según las circunstancias de momento, y esta actitud de ánimo da a la psicología de los habitantes de aquellos Valles una flexibilidad grande, y a sus personas, un gran atractivo fruto del trato cosmopolita en almas sencillas, ingenuas”

Ho podem interpretar de moltes maneres, però indubtablement el creixement de l’economia, les relacions amb l’exterior, la possibilitat d’accés als centres superiors d’ensenyament i l’arribada de nous ciutadans, conforma el context que dona les bases a la realitat que avui disposem.

2.- ELS CIUTADANS.

Aquest és sens dubte l’origen d’aquesta taula i en la qual esperem poder contribuir bàsicament des del compromís amb la ciutadania que ha de marcar la política.

Des de la prudència que ens demana l’anàlisi de l’actual situació en el context internacional d’Andorra, considerem com a fonament el model econòmic actual, tot esperant, i treballant perquè així sigui, que la seva evolució mantingui l’Estat del Benestar, que hem assolit entre tots. Si encertem en els plantejaments futurs, podríem certament dir, que encara ha de ser millor i més just.

Per moltes variables que s’utilitzin per mesurar la riquesa d’un país o dels seus habitants, malauradament poques conformen la realitat de cadascú o de cada nucli familiar. Comptem, no obstant això, amb indicadors que ens poden orientar de manera objectiva pel que fa al coneixement del grau de satisfacció o de preocupacions socials de la ciutadania mitjançant enquestes periòdiques.

L’evolució social i cultural afecta, com és lògic, també les institucions socials, les relacions entre els individus i trobem avui un dibuix totalment diferent al que ens van deixar els nostres predecessors i sobre el que hem d’afinar molt bé per identificar quines són les situacions amb les que ens hem d’enfrontar, projectar-les en el futur i trobar-ne les solucions més convenients.

Costa poc observar com els valors familiars han sofert una evolució en molt poc temps. La figura de l’hereu o pubilla ja no té la importància que tradicionalment marcava la vida de les famílies. Al contrari, la professionalització de cada membre i l’oportunitat, que fins ara ha estat més extensa de trobar sortides professionals, marquen sens dubte aquest avanç en el sistema tradicional de la família.  Els patriarcats o matriarcats donen pas a nuclis familiars mes diversos, però també han transformat profundament la propietat de la terra i les activitats del sector primari. Aconseguir que els joves, a l’inici de la seva activitat professional o preparant-s’hi, disposin d’un futur pròsper es actualment un dels reptes que ens posem des de la política, però que els ciutadans es plantegen cada dia.

És interessant recordar el treball de la conferència del notari Isidre Bartumeu  per a l’Empresa Familiar d’Andorra del 24 d’octubre del 2008, titulat “Empresa familiar en l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra”, publicat al gener del 2000. Citaré el fragment següent:

“L’Estat ha anat assolint la prestació de tot un conjunt de serveis socials que tradicionalment corresponien al responsable familiar, evolucionant d’aquesta manera els nous models de nuclis familiars i el desplegament del reconeixement civil a les unions, contribuint sens dubte a un canvi ideològic.”1

1-Per la interpretació del canvi social a Andorra, és interessant reproduir el paràgraf complet d’Isidre Bartumeu:

“Les institucions canvien perquè s’adapten a noves circumstàncies. I aquestes en relació a la família han canviat: d’una economia agrària s’ha passat a una altra de serveis, que ha provocat un abandonament del correu de la terra i una urbanització de la societat. Gràcies als avenços de la medicina i a l’extensió de la higiene la gent viu més anys; els pisos són petits i el temps d’oci és molt major. Conseqüentment, les famílies d’avui dia es desenvolupen en un marc poc apte per prestar els serveis socials de la mateixa manera en que tradicionalment els havien prestat. És a dir, que d’una família pluripersonal que constitueix una unitat de prestació de serveis socials (en el marc de la qual s’educa i s’ensenya un ofici als joves, es té cura dels ancians i dels malalts) s’ha passat a una família progressivament reduïda a la mínima expressió (la parella), que mancada, d’estructura i mitjans per a la prestació de serveis socials confia gairebé amb caràcter exclusiu la formació dels seus fills als centres educatius i progressivament reclou els avis en centres geriàtrics. Aquesta nova societat, exigeix de l’Estat, que presti tota la gamma de serveis socials abans prestats per les famílies “patriarcals”

Dins de les transformacions socials, els canvis experimentats per les institucions familiars, des de la família patriarcal i el funcionament del sistema de transmissió de patrimoni per l’herència amb les seves responsabilitats, no solament indiquen canvi de valors sinó de la mateixa estructura política de la societat.

En aquest sentit, en l’actualitat podem observar la gran quantitat de famílies compartides, és a dir, unions que deriven de separacions o divorcis. Aquest nou nucli familiar, juntament amb les famílies monoparentals, representa un percentatge molt alt dins la societat i alhora genera uns nous models, uns nous comportaments i unes noves necessitats.

La situació és complexa. La postmodernitat d’una banda, i l’estat del benestar de l’altra, comporten uns avanços en les llibertats individuals i uns criteris que porten a fer créixer la possibilitat de les persones per viure soles. A més, els avanços en la medicina i els hàbits alimentaris i la cultura de tenir cura d’un mateix ens porten a augment l’esperança de vida, conduint a vegades de l’individu, a l’individualisme, donat el canvi de prioritats o de necessitats. De la comunitat, essencial en la vida de l’Andorra tradicional a una nova comunitat, exactament igual d’essencial, però que els ciutadans, tots plegats, anem definint cada dia.

La importància del creixement demogràfic des de mitjans del segle passat, no es caracteritza per naixements de les famílies tradicionals, mes aviat per l’arribada de persones a les nostres Valls que per motius diversos han establert la seva residencia permanent, així doncs gran part del creixement es  conseqüència principalment del fenomen immigratori, com apunta Nemesi MARQUÉS i OSTE “La Reforma de les Institucions d’Andorra (1975-1981) “la població total del Principat des de l’any 1947 –any en què la població total era gairebé la mateixa que des de l’any 1845- fins a l’any 1975 és quintuplicà àmpliament. El 1975 el percentatge de residents estrangers al país sobre el total de la població era del 70%.”

El que ja s’apuntava i assenyalava en aquest estudi i en tants d’altres en el segle XX, ha estat posat al dia recentment, a l’estudi sobre la immigració a Andorra, coordinat per la Dra. Maria Jesús Lluelles, que és una excel·lent aproximació i anàlisi sobre aquest tema.

3.- TRANSFORMACIÓ, MILLORES I TECNOLOGIA.

Cal tenir en compte que  les millores en els accessos, els nous mitjans de transport i la facilitat en la mobilitat han canviat completament els hàbits i les destinacions, així com les possibilitats de treball amb punts de mitja i  llarga distància.

El món globalitzat i el consumisme de masses han provocat sens dubte unes conductes socials que aposten més pel dia a dia i deixen les previsions de futur per als Estats, així com la facilitat de compra amb preus molt accessibles ens fan uns consumidors no de necessitats sinó d’oportunitats.

L’era digital es l’avanç a la comoditat d’individualisme mes gran que l’era coneguda de la humanitat ha viscut mai. Tot va començar amb els ordenadors personals i ningú pot preveure quin serà el final i quines conseqüències socials i culturals produiran, en tot cas s’ha de tenir present que un dels factors mes importants dels ciutadans es la relació humana, aquest es un gran èxit també de la xarxa, els blocs de reunions virtuals son avui el millor mitjà de relació social “on-line”.

Els ciutadans d’Andorra també hem entrat, i de quina manera, en aquests cercles de la tecnologia, del consumisme, d’un creixement que se’ns ha revelat més inconsistent del que pensàvem. Com reaccionem? Com podem fer que la tecnologia jugui al nostre favor? Com podem reinterpretar aquell model turístic que va donar tants beneficis?

4.- COMPROMIS DELS ELECTES ENVERS ELS CIUTADANS.

Entenem per ciutadans els andorrans i els residents legalment constituïts, podem dir que a Andorra hem de continuar treballant de valent per a tots els seus ciutadans.

La conducta dels responsables públics s’ha de basar en uns objectius oberts, ben oberts, no es pot caure en conductes endogàmiques i tancades, si així es fes, es podria entrar en un forat d’aïllament i de ruptura social, amb unes conseqüències que portarien al replantejament de la nostra identitat i del futur del nostre país com a Estat.

Andorra és, sens dubte, un model amb èxit de supervivència en mig d’un entorn poc fàcil, però que li ha permès d’existir, d’ésser, un país que ha sabut assumir les plenes responsabilitats de l’Estat, un model que cal reforçar per tal d’assegurar la sanitat, l’educació i la cultura entre altres, per a tots els seus ciutadans.

Sota el principi d’igualtat d’oportunitats s’ha de premiar les capacitats per sobre les possibilitats econòmiques i fer del coneixement l’eina més important per als nostres joves i per al nostre futur.

El reforçament de les relacions internacionals i un acord amb l’Espai Econòmic Europeu, són reptes que han de servir per enfortir encara més els ciutadans i les institucions, alhora també han d’afavorir l’obertura a nous camps d’oportunitats.

La participació en organismes internacionals, l’obertura de l’economia i els acords de doble imposició, ens han de servir per assolir la creació de nous llocs de treball per tal de donar sortida professional als nostres joves.

4.1.-  Apostes decidides de la nostra formació:

.- Donar ajudes a tothom que ho necessiti, no cafè  per tots sinó instruments per tirar endavant de manera independent

.- Apostar clarament per la formació com a mitjà d’inserció i de reinserció laboral.

.-  Facilitar l’establiment de nous negocis amb valor afegit que generin activitat econòmica i nous llocs de treball

-  Estudiar i reactivar els sectors que puguin aportar un nou desenvolupament de l’activitat econòmica

.- Crear acords amb empreses tecnològiques avançades per tal d’assolir el seu establiment a casa nostra i alhora per donar un  futur als joves estudiants.

.- Desenvolupar el ministeri encarregat de Treball, per tal que sigui més proper als problemes dels ciutadans i disposi d’instruments i capacitat per  trobar les millors solucions. Ex. L’Estat ha d’ajudar a desplegar les lleis de  garanties sindicals, d’aquesta manera es crearia una nova cultura que permetria l’evolució pacifica de les lleis actuals.

- Estimular per la via d’acords amb artesans del país l’ensenyament d’oficis, com l’ebenista, “pissaraiere”, “picapedrer” , etc..

5.- ALERTES.

5.1.- La globalització.

Zygmunt Bauman, sociòleg i filòsof d’origen polonès, ens adverteix dels perills que comporta el món globalitzat. El canvi d’hàbits i la pèrdua de valors tradicionals poden conduir a la transformació de les societats solides a líquides, del compromís social en grups es passa a l’acció individual i cal evitar el risc que amb la pèrdua de valors es pugui perdre la identitat.

5.2.- La identitat

Parlem de sentiments, d’allò que cadascú tenim al més profund de nosaltres, no els documents o les lleis, sinó tot allò que creiem podem fer per el nostre país. Hem de conèixer i explicar la nostra historia, els nostres orígens, els nostres costums. Ressaltar amb orgull l’esperit de llibertat en què es forgen els nostres fonaments i sobretot mantenir la independència que representa el Principat d’Andorra.

5.3.- El compromís social.

S’ha de tenir en compte del perill que comportaria la disgregació, el no saber qui som, el deixar fer, el no tenir una mentalitat oberta, el no integrar i respectar a les cultures que conviuen amb nosaltres. La transformació dels privilegis en drets universals ha de venir acompanyada també, per els deures ciutadans envers els demés i nosaltres mateixos.

5.4.- L’especialització.

En un entorn cada dia més exigent i competitiu s’ha de ser bon coneixedor de l’ofici, no ens podem quedar com a observadors del futur, hem de fer part activa i preparar-nos per ser els millors, per fer-ho bé i sobretot per no perdre el tren de la competitivitat.

5.5.- La solidaritat.

Junts hem assolit els més alts nivells de benestar que les nostres Valls havien conegut, junts hem de continuar el camí per enfortir encara més les prestacions i les oportunitats dels més desafavorits, la lluita contra la desigualtat ha de ser un compromís comú.

6.- CONCLUSIÓ.

La cohesió social, la solidaritat, la igualtat d’oportunitats,  el dret al progrés i el dret a la felicitat són per a nosaltres uns nobles objectius que marquen la guia de la nostra acció política, basats en la Cultura del Respecte com a mitjà per assolir les més altes fites que qualsevol persona vulgui projectar.

El respecte a les altres llengües i a la nostra pròpia.

El respecte als altres països i al nostre propi.

El respecte a les altres cultures i a la nostra pròpia.

El respecte al legítim dret de treballar.

El respecte als valors col·lectius i individuals.

El respecte a les institucions, a les persones, al medi, a l’entorn, a nosaltres mateixos.

I també a les responsabilitats, a aquelles accions que ens portaran a continuar dotant el nostre país de les més altes i millors prestacions socials i de progrés.

Al compromís de totes i tots envers el nostre  futur, un futur basat en la nostra història, en els valors universals i  els nostres propis, un futur ple d’oportunitats que sota l’imperi de la llei garanteixi a tots per igual el dret a progressar, a mantenir la llibertat i la independència i sobre tot a reforçar a la dignitat personal i assolir en plenitud el dret a la felicitat.

Creiem en un Estat que dins la cultura de respecte impulsi i defensi els legítims drets individuals i col·lectius d’aquelles persones que vulguin optar per una vida dedicada al treball amb la seva conseqüent remuneració amb el desenvolupament de carreres professionals.

Sabem que un dels reptes avui en dia és precisament trobar un equilibri entre el treball i la vida personal. Sabem que no hi ha receptes miraculoses, però sí que hi ha mecanismes que faciliten aquesta difícil combinació per donar a tothom la màxima plenitud en la seva existència.

Ser un bon ciutadà vol dir estimar tot allò que ens envolta, educar als nostres fills amb sentit de responsabilitat i explicar els nostres orígens humils i diversos, així com valorant el caràcter emprenedor i el gran sentit comú dels nostres avant passats.

Un país coneixedor de la seva historia es un país amb futur, uns ciutadans orgullosos i agraïts del seu passat son la millor garantia per afrontar qualsevol repte.

Estem convençuts que el millor d’Andorra, encara ha d’arribar, una aposta decidida per la societat del coneixement i la formació i preparació dels nostres joves, només pot fer que conduir el nostre País al millor futur que hom pugui imaginar.

UL i Independents d’Ordino tenen decidit federar-se amb el nou PRA

Els Independents d’Ordino i Unió Laurediana comuniquen que no seran comitès reformistes, sinó que mantindran la identitat pròpia

Els militants consideren que el manifest del PRA n’ha impulsat la creació

Les opinions copsades durant les primeres setmanes de recollida de firmes de suport al manifest del Partit Reformista d’Andorra-Coalició Reformista (PRA-CR) han estat satisfactòries pels impulsors.

Segons va explicar l’integrant de Nou Centre Gilbert Saboya, la iniciativa no ha rebut manifestacions contràries i la gent amb qui s’ha contactat ha expressat el seu suport. De fet, segons explica, el sentiment majoritari és de reconeixement a un acte que ha desencallat el procés de gestació del nou partit reformista.
Saboya també es va referir als integrants del comitè parroquial del Partit Liberal d’Andorra la Vella, que fins fa poc reiteraven les seves reticències a acomiadar el PLA. El polític va deixar clar que totes les opinions són respectables, però no creu que posicionaments com aquests puguin jugar en contra del procés que s’ha impulsat. Així, Saboya considera que aquestes posicions no influiran en l’opinió d’altres militants i afegeix que qui realment vulgui donar suport a la nova formació el donarà. De fet, va recordar que des de Nou Centre s’ha fet una aposta “clara i constant” des del principi en aquesta direcció. Tot i així, va assegurar que des que es va presentar el manifest de suport s’han sentit “animats” per la resposta que han rebut des d’alguns sectors del Partit Liberal.
Saboya no va voler donar dades sobre les signatures recollides, ja que hi ha hagut les vacances d’agost pel mig i tothom ha anat treballant de la seva banda. Passat el període estival i començat el nou curs, la intenció dels quinze militants impulsors de la iniciativa és fer una reunió després del 8 de setembre per recopilar les firmes i les observacions recollides durant l’estiu. El calendari amb què es treballa preveu tancar el procés de l’acte fundacional a finals del mes que ve.

Font: bondia.ad

Joan Gabriel: al PS no poden estar “concentrats tot el dia preparant” els comicis

Reiterem la nostra disposició a evitar eleccions anticipades

El president del Grup Parlamentari Reformista, Joan Gabriel, i el conseller del Grup Parlamentari d’ApC, Josep Maria Bringué, van aprofitar ahir la jornada de benedicció del bestiar a la Rabassa d’Ordino per reiterar la seva disposició a evitar unes eleccions anticipades, després de les declaracions fetes pel primer secretari del PS, Ferran Goya, en què manifestava la dificultat per arribar a un acord amb la plataforma i la possibilitat cada cop més pròxima d’uns comicis avançats. Mentre que Gabriel va instar el PS a “governar i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”, segons va recollir l’ANA, Bringué va assegurar que la formació de la qual forma part continuarà les reunions per consensuar el Pressupost. D’aquesta manera, almenys de manera pública, CR i ApC van fer l’enèsima declaració per evitar les anticipades, tal com des del PS es pretén, tot i que una altra cosa és la realitat viscuda a la Casa de la Vall, que constata com uns i altres es troben, a l’hora de la veritat, amb serioses dificultats per superar el difícil joc de forces.

Gabriel va afirmar que “si la seva frustració –la de Goya– és tal que han de convocar eleccions, haurem perdut un any”, al mateix temps que va cridar al Govern de Jaume Bartumeu a arribar a acords i fer pactes. Tot i això, el massanenc va deixar clar que els reformistes estan “preparats per anar a eleccions quan faci falta”, en la mateixa línia que tots els partits s’han pronunciat per tal de deixar clar que un avançament electoral no agafaria a ningú per sorpresa, un fet que constata el coneixement d’aquesta realitat cada cop més imminent.

Mentrestant, Bringué es va mostrar sorprès per les declaracions de Goya i va considerar que l’únic que pot decidir l’avançament de les eleccions és Bartumeu, motiu pel qual va assenyalar que ara per ara encara tenen esperances en la pròxima reunió amb el cap de Govern per parlar del Pressupost, una reunió que podria tenir lloc la setmana vinent. Bringué va afirmar que el missatge de Goya es contradiu amb el de Bartumeu i va considerar que dins del PS hi ha divergències, tal com el president del grup, Eusebi Nomen, va declarar ahir a ATV, tot assenyalant l’existència de “dues faccions” dins de la formació socialdemòcrata.

politica@andorra.elperiodico.com

L’oposició no veu oportuns uns comicis avançats i reclama al Govern voluntat per assolir acords

Gabriel, en referència al que ha manifestat Goya en diferents mitjans de comunicació ha dit que el PS “el que ha de fer és governar i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”, i que “si la seva frustració és tal que han de convocar eleccions, haurem perdut un any”. Gabriel ha dit que el que el país necessita és estabilitat i que el Govern generi il·lusió, i que el que ha de fer és arribar a acords i fer pactes. Creu que si s’arriba a un acord amb ApC i s’aprova el pressupost del 2011, entén que l’acord ha de ser durador. A més, el president del grup també ha indicat que la possibilitat que CR doni suport al pressupost és molt llunyana, ja que l’any passat ja van fer una proposta i va quedar “descafeïnada”.

Igual de contrari a avançar els comicis s’ha mostrat el conseller general d’Andorra pel Canvi (ApC), Josep Maria Bringué, que considera que les manifestacions de Goya es contradiuen amb el cap de Govern, que els va assegurar que es continuarien les reunions per consensuar el pressupost. Bringué considera que això demostra les divergències que hi ha dins del PS, i que s’haurà de veure quin sector tindrà més força. Bringué creu, igual que Joan Gabriel, que l’únic que pot decidir l’avançament de les eleccions és el cap de Govern, Jaume Bartumeu. El conseller d’ApC també ha dit que ells tenen esperances que Bartumeu els convoqui per a una nova reunió per pactar el pressupost, i que per la seva part continuen estant predisposats a una entesa.
Davant la possibilitat que els comicis se celebrin l’any vinent, Gabriel ha dit que des de Coalició Reformista estan “preparats per anar a eleccions quan faci falta”, mentre que Bringué ha indicat que si realment ha de ser així, es posaran a treballar. De fet, ha assegurat que “tenim clar que ApC ens presentarem”, però encara s’ha de discutir “qui i on”.
En canvi, el conseller general socialdemòcrata, Jordi Cadena, ha dit que no sap si val la pena que hi hagi pressupost per a l’any 2011, perquè considera que encara que s’aprovi, “pixarem sang l’any següent”. Per aquest motiu, el conseller és partidari d’eleccions anticipades perquè “així no es pot viure”, coincidint d’aquesta manera amb l’opinió del primer secretari del partit. “Potser tindrem pressupost per una història que surti d’últim moment on es digui que és positiu per algun motiu”, ha dit Cadena, que tot i així pensa que Andorra pel Canvi porta un any i mig amb ganes d’anar jugant.

font diari andorra

Els grups de l’oposició creuen que Andorra no pot perdre un any anant a eleccions

Gabriel diu que el PS ha de governar “i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”

Bringué afirma que les declaracions de Goya contradiuen el cap de Govern

Pàgina següent »