El PRA celebrarà l’acte fundacional al setembre
- Els impulsors treballen per recollir suports a la proposta que vol ser “oberta i integradora”
- Aquest dimarts s’ha presentat el manifest que dóna suport a la culminació del projecte
El centrista Gilbert Saboya i el liberal Estanislau Sangrà han anunciat aquest dimarts que el nou Partit Reformista d’Andorra (PRA) quedarà oficialment constituït cap a finals de setembre amb la celebració de l’acte fundacional. A partir de l’aprovació d’un manifest que expressa el compromÃs de culminar el procés de creació del partit, els seus impulsors comencen ara a treballar per recollir suports a la proposta que vol ser “oberta i integradora”. L’objectiu del partit és poder disposar d’una solidesa i uns òrgans de debat per poder consolidar i vertebrar l’alternança polÃtica del paÃs.
Saboya i Sangrà han explicat que una quinzena de militants de les diferents formacions que composen Coalició Reformista van decidir tirar endavant el procés iniciat a les reunions i assemblees fetes a l’octubre del 2009 i al febrer i març per constituir el Partit Reformista d’Andorra. La decisió es va prendre després que el procés s’anés retardant perquè “el debat intern evolucionava en cercles” i s’hagués introduït el concepte de dissolució prèvia. Per aquest motiu, els partits van acordar donar llibertat als militants, més enllà de les estructures formals del partit. Saboya i Sangrà s’han definit com els portaveus del col·lectiu d’impulsors, i representen les dues parts principals del projecte, Nou Centre i PLA. Tots dos han assegurat que s’ha volgut seguir un procés obert i integrador, i que el partit vol ser el primer pas per “fer cassar tot l’espai sociològic de centredreta que encara no ha trobat la seva traducció polÃtica”.
Aquest dimarts s’ha presentat el manifest que dóna suport a la culminació del projecte i alhora ha de vehicular la recollida de suports. El document, que es basa en l’ideari ja definit per unes 200 persones, destaca la importà ncia de la persona i l’esforç individual, la iniciativa privada, la llibertat d’empresa, l’obertura del model econòmic, i el fet de concebre el partit, no com un fi, sinó com un mitjà per articular un moviment d’alternança polÃtica i ajudar Andorra a sortir de la crisi.
El manifest també té una part d’autocrÃtica, on es reconeix que “només les nostres divisions van fer possible el que ara tenim” i que ha arribat l’hora de “deixar-nos de personalismes excloents i de pensar en Andorra”. L’objectiu és que tot el passat enriqueixi aquest nou pas.
Durant el mes d’agost, es treballarà per recollir tots els suports mitjançant el manifest i el procés culminarà després de Meritxell, amb la celebració de l’acte fundacional la data del qual encara està per concretar. Tampoc s’ha decidit si en aquest acte ja s’escollirà l’estructura del partit, i el més provable és que només es defineixi una comissió gestora. Sangrà ha afegit que a partir d’aquà cada partit que fins ara conforma la coalició decidirà el seu futur, però considera què el pas lògic seria dissoldre’s.
El manifest del PRA obre el procés de constitució que culminarà al setembre
Es preveu que l’assemblea fundacional se celebri el mes vinent
El manifest compta amb el suport explÃcit de tres comitès liberals: Escaldes, Encamp i Canillo. A partir d’avui s’obre a la signatura dels militants de les dues formacions que van anar coaligades en les darreres eleccions darrera la marca Coalició Reformista. En la roda de premsa s’ha destacat que el retard en la constitució del partit ha vingut motivada perquè no es preveia que el debat sobre les dissolucions de PLA i NC s’allargués tan en el temps.
Entre els principis recollits en el document hi ha el paper de la iniciativa privada com a motor del creixement però sense renunciar a l’obligació de l’Estat per vetllar per les exigències socials més fonamentals, aixà com la necessitat de mantenir la pressió fiscal i no limitar de manera “absurda” la llibertat d’empresa, alhora que es fa una crÃtica a “l’actitud basada en la crispació, la confrontació o el victimisme”.
El Partit Reformista neix, segons el document, com “el millor mitjà per articular un moviment d’alternança que, cada dia que passa, molta més gent veu necessari i urgent”.
Sant Julià viu una nova edició de l’escudella de Sant SebastiÃ
La plaça de la Germandat acull dimecres 20 de gener una nova edició de la popular i tradicional escudella organitzada com cada any per la germandat de Sant Sebastià . Representants de tots els espectres de la societat andorrana compartiran amb els lauredians i els cà rrecs electes del comú la jornada en la que s’espera el temps fred propi d’aquestes dates, i fins i tot alguna precipitació feble en forma de pluja.
Com és preceptiu, el mossèn beneirà l’acte i tot seguit el cònsol major, Josep Pintat i el president de la germandat de Sant Sebastià , Enric Naudi adreçaran unes paraules als assistents que faran pacientment cua per degustar el tradicional plat.
La Germandat és una associació que es va fundar en una època en què no hi havia Seguretat Social per tal de ser una ajuda per als seus associats que pagaven una quota anual. Aquesta aportació servia per pagar una ajuda dià ria en cas de caure malalts i amb una durada mà xima de sis mesos. Avui, l’entitat té un funcionament diferent i els membres, al voltant de 630 ho són per tradició.
Per l’experiència d’edicions anteriors, per preparar l’escudella es fan servir aproximadament 800 litres de brou, 150 quilos de verdures i patates, i 200 de carn.
