UL i Independents d’Ordino tenen decidit federar-se amb el nou PRA
agost 22, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Els Independents d’Ordino i Unió Laurediana comuniquen que no seran comitès reformistes, sinó que mantindran la identitat pròpia
Aquesta decisió és la conseqüència de la peculiar situació a Ordino, ja que dins del grup s’inclouen antics liberals i el nucli de l’actual comú, que precisament va arrabassar al PLA el consolat a les parroquials. Aquest posicionament ja va ser adoptat les generals passades, quan es va decidir donar suport a la llista nacional, però en la territorial es van presentar com a Independents d’Ordino sense l’etiqueta explícita de Coalició Reformista.
Segons diverses fonts reformistes, la situació d’acceptació del PRA és molt diferents segons les parròquies. L’únic comitè en què no hi ha pràcticament fissures quant al suport al nou partit és Escaldes-Engordany, mentre que a la resta els posicionaments són variats. A Canillo hi ha dues faccions ben diferenciades i el grup que dóna suport al PRA estaria encapçalat per Enric Casadevall, mentre que pesos pesants del PLA mantenen dubtes. A Andorra la Vella es viu la situació més curiosa, ja que els caps del comitè parroquial, liderats per Pere Cerqueda, han estat els més furibunds detractors de la via reformista. En canvi, una part important dels liberals de la capital han demanat una reunió general perquè consideren que la posició del comitè no tindria un suport majoritari entre els afiliats.
A la Massana, la major part dels membres són partidaris de la via reformista, però volen garanties abans de donar per liquidat el partit liberal. Joan Gabriel es troba enmig d’aquesta situació com a actual líder de la coalició, però amb més suport entre els defensors de la continuïtat dels liberals que entre els que aposten clarament per crear la nova formació.
I el panorama més enigmàtic es viu a Encamp, on tot el procés arriba enmig d’una negociació entre l’antic PLA i Andorra pel Canvi amb l’objectiu de fer un front comú per guanyar les comunals. En aquest moment tot és possible perquè en cas d’acord podrien convertir-se en el tercer cas de federació com a independents. Sense acord s’integrarien al PRA.
LA REDUCCIÓ A 15 ANYS PER AL PASSAPORT TÉ POSSIBILITATS
El grup parlamentari de Coalició Reformista disposa d’un sistema de funcionament pel qual s’aplica la disciplina de vot. Hi ha, però, una excepció. Quan es tracta de temes considerats sensibles s’ha vist convenient que els consellers no puguin votar contra els seus principis i per tant s’ha estipulat la llibertat de vot. I quan és un tema sensible? Doncs, segons explica Joan Gabriel, “no hi ha una llista,però es tracta d’afers en els quals s’implica la consciència”. S’aplicaria a temes com ara l’avortament o, sense anar més lluny, a la nacionalitat. Per aquest motiu, el grup parlamentari “té previst deixar llibertat de vot a cada conseller general” quan arribi al parlament la reducció de 20 a 15 anys que ha anunciat que presentarà al setembre el Partit Socialdemòcrata.
La llibertat de vot obre la porta que la llei pugui ser aprovada perquè els soscialdemòcrates necessiten només un suport per arribar als quinze vots necessaris. Andorra pel Canvi ja ha anunciat el vot en contra i hi ha força números que els consellers més progressistes de CR si voten en consciència li acabin donant suport, o abstenint-se, en la votació. Joan Gabriel va indicar que “ara, però, no era el moment de presentar aquesta proposta perquè és voler obrir guerres”. Pel polític massanenc, “el tema de la nacionalitat ha de buscar sempre un gran consens amb preacords i no presentar-lo unilateralment”.
Font: diariandorra.ad – Ricard Poy – Andorra la Vella – 22/08/2010
Els militants consideren que el manifest del PRA n’ha impulsat la creació
Les opinions copsades durant les primeres setmanes de recollida de firmes de suport al manifest del Partit Reformista d’Andorra-Coalició Reformista (PRA-CR) han estat satisfactòries pels impulsors.
Segons va explicar l’integrant de Nou Centre Gilbert Saboya, la iniciativa no ha rebut manifestacions contràries i la gent amb qui s’ha contactat ha expressat el seu suport. De fet, segons explica, el sentiment majoritari és de reconeixement a un acte que ha desencallat el procés de gestació del nou partit reformista.
Saboya també es va referir als integrants del comitè parroquial del Partit Liberal d’Andorra la Vella, que fins fa poc reiteraven les seves reticències a acomiadar el PLA. El polític va deixar clar que totes les opinions són respectables, però no creu que posicionaments com aquests puguin jugar en contra del procés que s’ha impulsat. Així, Saboya considera que aquestes posicions no influiran en l’opinió d’altres militants i afegeix que qui realment vulgui donar suport a la nova formació el donarà. De fet, va recordar que des de Nou Centre s’ha fet una aposta “clara i constant” des del principi en aquesta direcció. Tot i així, va assegurar que des que es va presentar el manifest de suport s’han sentit “animats” per la resposta que han rebut des d’alguns sectors del Partit Liberal.
Saboya no va voler donar dades sobre les signatures recollides, ja que hi ha hagut les vacances d’agost pel mig i tothom ha anat treballant de la seva banda. Passat el període estival i començat el nou curs, la intenció dels quinze militants impulsors de la iniciativa és fer una reunió després del 8 de setembre per recopilar les firmes i les observacions recollides durant l’estiu. El calendari amb què es treballa preveu tancar el procés de l’acte fundacional a finals del mes que ve.
Font: bondia.ad
Joan Gabriel: al PS no poden estar “concentrats tot el dia preparant” els comicis
Reiterem la nostra disposició a evitar eleccions anticipades
El president del Grup Parlamentari Reformista, Joan Gabriel, i el conseller del Grup Parlamentari d’ApC, Josep Maria Bringué, van aprofitar ahir la jornada de benedicció del bestiar a la Rabassa d’Ordino per reiterar la seva disposició a evitar unes eleccions anticipades, després de les declaracions fetes pel primer secretari del PS, Ferran Goya, en què manifestava la dificultat per arribar a un acord amb la plataforma i la possibilitat cada cop més pròxima d’uns comicis avançats. Mentre que Gabriel va instar el PS a “governar i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”, segons va recollir l’ANA, Bringué va assegurar que la formació de la qual forma part continuarà les reunions per consensuar el Pressupost. D’aquesta manera, almenys de manera pública, CR i ApC van fer l’enèsima declaració per evitar les anticipades, tal com des del PS es pretén, tot i que una altra cosa és la realitat viscuda a la Casa de la Vall, que constata com uns i altres es troben, a l’hora de la veritat, amb serioses dificultats per superar el difícil joc de forces.
Gabriel va afirmar que “si la seva frustració –la de Goya– és tal que han de convocar eleccions, haurem perdut un any”, al mateix temps que va cridar al Govern de Jaume Bartumeu a arribar a acords i fer pactes. Tot i això, el massanenc va deixar clar que els reformistes estan “preparats per anar a eleccions quan faci falta”, en la mateixa línia que tots els partits s’han pronunciat per tal de deixar clar que un avançament electoral no agafaria a ningú per sorpresa, un fet que constata el coneixement d’aquesta realitat cada cop més imminent.
Mentrestant, Bringué es va mostrar sorprès per les declaracions de Goya i va considerar que l’únic que pot decidir l’avançament de les eleccions és Bartumeu, motiu pel qual va assenyalar que ara per ara encara tenen esperances en la pròxima reunió amb el cap de Govern per parlar del Pressupost, una reunió que podria tenir lloc la setmana vinent. Bringué va afirmar que el missatge de Goya es contradiu amb el de Bartumeu i va considerar que dins del PS hi ha divergències, tal com el president del grup, Eusebi Nomen, va declarar ahir a ATV, tot assenyalant l’existència de “dues faccions” dins de la formació socialdemòcrata.
politica@andorra.elperiodico.com
L’oposició no veu oportuns uns comicis avançats i reclama al Govern voluntat per assolir acords
Gabriel, en referència al que ha manifestat Goya en diferents mitjans de comunicació ha dit que el PS “el que ha de fer és governar i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”, i que “si la seva frustració és tal que han de convocar eleccions, haurem perdut un any”. Gabriel ha dit que el que el país necessita és estabilitat i que el Govern generi il·lusió, i que el que ha de fer és arribar a acords i fer pactes. Creu que si s’arriba a un acord amb ApC i s’aprova el pressupost del 2011, entén que l’acord ha de ser durador. A més, el president del grup també ha indicat que la possibilitat que CR doni suport al pressupost és molt llunyana, ja que l’any passat ja van fer una proposta i va quedar “descafeïnada”.
Igual de contrari a avançar els comicis s’ha mostrat el conseller general d’Andorra pel Canvi (ApC), Josep Maria Bringué, que considera que les manifestacions de Goya es contradiuen amb el cap de Govern, que els va assegurar que es continuarien les reunions per consensuar el pressupost. Bringué considera que això demostra les divergències que hi ha dins del PS, i que s’haurà de veure quin sector tindrà més força. Bringué creu, igual que Joan Gabriel, que l’únic que pot decidir l’avançament de les eleccions és el cap de Govern, Jaume Bartumeu. El conseller d’ApC també ha dit que ells tenen esperances que Bartumeu els convoqui per a una nova reunió per pactar el pressupost, i que per la seva part continuen estant predisposats a una entesa.
Davant la possibilitat que els comicis se celebrin l’any vinent, Gabriel ha dit que des de Coalició Reformista estan “preparats per anar a eleccions quan faci falta”, mentre que Bringué ha indicat que si realment ha de ser així, es posaran a treballar. De fet, ha assegurat que “tenim clar que ApC ens presentarem”, però encara s’ha de discutir “qui i on”.
En canvi, el conseller general socialdemòcrata, Jordi Cadena, ha dit que no sap si val la pena que hi hagi pressupost per a l’any 2011, perquè considera que encara que s’aprovi, “pixarem sang l’any següent”. Per aquest motiu, el conseller és partidari d’eleccions anticipades perquè “així no es pot viure”, coincidint d’aquesta manera amb l’opinió del primer secretari del partit. “Potser tindrem pressupost per una història que surti d’últim moment on es digui que és positiu per algun motiu”, ha dit Cadena, que tot i així pensa que Andorra pel Canvi porta un any i mig amb ganes d’anar jugant.
font diari andorra
Els grups de l’oposició creuen que Andorra no pot perdre un any anant a eleccions
Gabriel diu que el PS ha de governar “i no estar concentrats tot el dia preparant les eleccions”
Bringué afirma que les declaracions de Goya contradiuen el cap de Govern
CR recorda al PS que el suport a les lleis fiscals no serà a qualsevol preu
agost 11, 2010 de CR
Desat a Consell general, General
Els reformistes esperen la contraproposta socialdemòcrata
No vol marcar línies vermelles, però alerta que no n’hi ha prou d’ajustar el tipus
Els reformistes volen passar per bons, però no per rucs; o com a mínim això és el que es desprèn de l’estat d’ànim de CR quant a la reforma fiscal que estan negociant amb els socialdemòcrates. Tot i reconèixer una coincidència programàtica notable en aquesta matèria, els reformistes volen evitar que el PS i el Govern es pensin que ja tenen el seu sí per a la reforma tributària. Per a la rentrée política de després de Meritxell, CR espera que els socialdemòcrates facin una contraproposta que s’acosti a les exigències que els reformistes van fer públiques l’hivern passat per donar suport a la posada en marxa d’un nou sistema impositiu.
La resposta dels socialdemòcrates hauria d’acostar posicions sobre diversos punts que CR va posar damunt de la taula fa uns mesos. Un, el que demanava poder analitzar i debatre el model fiscal en el seu conjunt, ja s’ha vist satisfet amb l’entrada a tramitació del Projecte de llei de l’IVA. Hi ha, però, encara tota una sèrie de demandes per aclarir. D’entrada, els reformistes reclamaven una aplicació escalonada de la fiscalitat directa, començant per un tipus del 0% fins a assolir el 10%. CR també va reclamar que s’analitzés bé l’encaix dels nous impostos amb els tributs i les taxes comunals existents per evitar supòsits de doble imposició.
Una altra de les propostes reformistes era no abolir l’impost de plusvàlues immobiliàries –que segons els reformistes funciona raonablement bé– i deduir-lo de la quota dels nous impostos. Entre les qüestions més detacades també hi ha la dels períodes de liquidació: mentre que el projecte de llei dels socialdemòcrates preveu liquidacions trimestrals, els reformistes són partidaris d’un sistema més simplificat que permeti una liquidació anual.
És per aquesta raó que els consellers reformistes presents a la Comissió d’Economia i Finances, Jaume
Serra, Daniel Armengol i Amadeu Rossell, insistiran en aspectes que poden semblar molt tècnics però que per a CR són claus en tant que poden condicionar molt l’aplicació del nou sistema. En aquest sentit, des de CR s’afirma que no n’hi ha prou amb la reducció del tipus impositiu de l’IVA –que el PS va preveure inicialment en el 5,5% i que acabarà sent del 4,5%– per satisfer les seves expectatives. Partint de la base que, quan de models fiscals es tracta, està tot pràcticament inventat, la importància, segons els reformistes, és en els detalls. Amb tot, des de CR no es volen fixar línies vermelles en la negociació de ls reforma tributària i s’assegura que el posicionament del Grup Parlamentari estarà determinat per una anàlisi global del sistema proposat per l’Executiu socialdemòcrata.
font: el periodic
Estanislau Sangrà : “Hi ha un espai polític per cobrir i una alternativa per construir”
Ja feia mesos que tothom assenyalava el seu nom com el d’un dels impulsors del nou Partit Reformista d’Andorra (PRA), però no va ser fins la setmana passada, quan va presentar el manifest d’adhesió juntament amb el centrista Gilbert Saboya, que l’exministre liberal Estanislau Sangrà va tornar a la primera línia de l’actualitat com una de les cares visibles del projecte que aspira a consolidar-se com una alternativa als socialdemòcrates. Quan es tracta de parlar del futur del centredreta, el nom de Sangrà té l’autoritat que li confereix haver encapçalat la primera candidatura parroquial victoriosa del PLA –la d’Escaldes, al 1993– i haver format part del primer Grup Parlamentari Liberal a la Casa de la Vall just després d’aprovar-se la Constitució.
–¿Què l’ha fet tornar a la primera línia política set anys després?
–He estat anys apartat de la política activa, però també col.laborant en moments puntuals, com les campanyes electorals. Això ha fet que en el moment que calia fer un impuls per acabar de consolidar un nou projecte algunes persones demanessin la meva implicació i es feia molt difícil dir que no. D’altra banda, el projecte del PRA em permetia treballar amb persones que, per circumstàncies històriques, sempre havien estat en formacions diferents, però amb les quals sempre m’hauria agradat treballar.
–El missatge és fer un partit centrat. ¿Vol dir això que el PLA era massa de dretes o que vostè és ara menys de dretes que abans?
–No es tracta d’això, entre altres coses perquè les ideologies dels partits a Andorra són bastant difuses i a tots els partits hi ha una representació força transversal. Per tant, no crec que hi hagi grans canvis en aquest sentit. El que està clar és que el PLA va ser el partit que millor va saber interpretar el nou sistema electoral: només cal pensar quins partits queden dels que van concórrer a les primeres eleccions generals després de la Constitució; només queda el PLA. Després d’aquesta evolució, al PLA també li tocava evolucionar.
–Excompanys de partit, com ara Martí o Moles, diferencien entre el PLA centrat del principi i el PLA conservador d’anys més tard…
–No comparteixo aquesta lectura, perquè per a mi no es tracta d’una qüestió ideològica, sinó d’una evolució: el temps del PLA ha passat i hi ha molta gent que ho constata. Diria que hi ha una majoria al PLA que és conscient que és l’hora d’avançar i d’introduir tota una sèrie de canvis.
–¿La presentació del manifest del PRA és un punt de no-retorn?
–El manifest és un instrument per intentar sortir del cercle viciós en el quals ens havíem instal.lat. Feia temps que estàvem donant voltes al mateix, quan hi havia un mandat clar, uns posicionaments expressats en reunions públiques i una llibertat que havien donat els partits als seus militants. Veient que la cosa no acabava d’arrencar, el manifest representa una voluntat d’accelerar tot aquest procés. Estic convençut que hi ha un espai polític per cobrir i una alternativa per construir.
–¿Que li diria a un liberal nostàlgic o reticent a dissoldre el PLA per convèncer-lo de sumar-se al PRA?
–De liberals nostàlgics no sé si en queden gaires i el primer que hauríem de fer és esbrinar el perquè d’aquesta nostàlgia. El que els diria és que Andorra ha canviat, els temps han canviat i l’època del PLA ha passat. De la mateixa manera que la resta de forces polítiques han canviat de nom, de fronteres i de topologia des de la Constitució, també a nosaltres ens tocava canviar.
–¿Com hem de llegir que Joan Gabriel es desvinculi del PRA?
–És que aquesta no és només la reacció de Joan Gabriel, sinó de moltes altres persones i faccions a dins del PLA. Però estic segur que tots aquests corrents, en el moment que hi hagi una alternativa sòlida, un espai consolidat, centrat i reformista, no tindran cap problema per integrar-s’hi. En el fons moltes d’aquestes actituds tenen a veure amb aquell debat sobre si el PLA s’ha de dissoldre abans o després de la constitució del nou partit. Finalment s’ha optat per constituir primer el PRA i aquells militants liberals que ho considerin oportú ja passaran d’un partit a l’altre.
–¿Permetre que els partit parroquials mantinguin la seva identitat no és un risc que es creïn més grups parroquials?
–Els estatuts del PRA es van redactar per permetre que alguns grups par- roquials que ja existien es poguessin integrar al nou partit. Evidentment, és un instrument que pot donar peu a què es creïn grups parroquials allà on ara no hi són; però va ser una previsió pensada per a Unió Laurediana i Independents d’Ordino, formacions que troben el seu espai electoral en l’àmbit purament par- roquial, que no volen perdre la identitat, però que entenen que sense integrar-se a un projecte nacional, difícilment es pot anar més enllà.
–¿Es pot fer una alternativa real sense incloure part d’ApC?
–No ho sé, però també cal tenir en compte que l’actual composició del Consell General és d’un equilibri inestable en què uns quants vots més o menys poden fer canviar majories de govern. En qualsevol cas, és d’hora per parlar d’aquestes coses, perquè tant CR com ApC han estat grups de geometria variable i encara ho seguiran sent durant un temps.
–¿Què no li agrada del Govern socialdemòcrata i no veuríem en un Executiu del Partit Reformista si obtingués la majoria?
–D’entrada cal assumir que governar és molt difícil i que l’acció de govern és complicada, i ho dic per experiència. Però el que m’ha sobtat més d’aquest Govern és l’absència de projecte; és curiós, però com a mínim això és el que es percep des de fora. L’acció política d’aquest Govern es basa en fer tot el necessari perquè a tot arreu el vegin com el bon alumne que vol aconseguir que ningú s’enfadi. No diré que això sigui una cessió de sobirania, però sí un entreguisme entenc que innecessari. A més, també es percep un Govern molt piramidal en què les figures no agafen rellevància pròpia; però això ja era més previsible tenint en compte la trajectòria i l’estructura jerarquitzada del PS. Si el PRA governés no veuríem una fotografia del cap de Govern més gran que les dels coprínceps i situada a més altura que les dels coprínceps.
El PRA celebrarà l’acte fundacional al setembre
- Els impulsors treballen per recollir suports a la proposta que vol ser “oberta i integradora”
- Aquest dimarts s’ha presentat el manifest que dóna suport a la culminació del projecte
El centrista Gilbert Saboya i el liberal Estanislau Sangrà han anunciat aquest dimarts que el nou Partit Reformista d’Andorra (PRA) quedarà oficialment constituït cap a finals de setembre amb la celebració de l’acte fundacional. A partir de l’aprovació d’un manifest que expressa el compromís de culminar el procés de creació del partit, els seus impulsors comencen ara a treballar per recollir suports a la proposta que vol ser “oberta i integradora”. L’objectiu del partit és poder disposar d’una solidesa i uns òrgans de debat per poder consolidar i vertebrar l’alternança política del país.
Saboya i Sangrà han explicat que una quinzena de militants de les diferents formacions que composen Coalició Reformista van decidir tirar endavant el procés iniciat a les reunions i assemblees fetes a l’octubre del 2009 i al febrer i març per constituir el Partit Reformista d’Andorra. La decisió es va prendre després que el procés s’anés retardant perquè “el debat intern evolucionava en cercles” i s’hagués introduït el concepte de dissolució prèvia. Per aquest motiu, els partits van acordar donar llibertat als militants, més enllà de les estructures formals del partit. Saboya i Sangrà s’han definit com els portaveus del col·lectiu d’impulsors, i representen les dues parts principals del projecte, Nou Centre i PLA. Tots dos han assegurat que s’ha volgut seguir un procés obert i integrador, i que el partit vol ser el primer pas per “fer cassar tot l’espai sociològic de centredreta que encara no ha trobat la seva traducció política”.
Aquest dimarts s’ha presentat el manifest que dóna suport a la culminació del projecte i alhora ha de vehicular la recollida de suports. El document, que es basa en l’ideari ja definit per unes 200 persones, destaca la importància de la persona i l’esforç individual, la iniciativa privada, la llibertat d’empresa, l’obertura del model econòmic, i el fet de concebre el partit, no com un fi, sinó com un mitjà per articular un moviment d’alternança política i ajudar Andorra a sortir de la crisi.
El manifest també té una part d’autocrítica, on es reconeix que “només les nostres divisions van fer possible el que ara tenim” i que ha arribat l’hora de “deixar-nos de personalismes excloents i de pensar en Andorra”. L’objectiu és que tot el passat enriqueixi aquest nou pas.
Durant el mes d’agost, es treballarà per recollir tots els suports mitjançant el manifest i el procés culminarà després de Meritxell, amb la celebració de l’acte fundacional la data del qual encara està per concretar. Tampoc s’ha decidit si en aquest acte ja s’escollirà l’estructura del partit, i el més provable és que només es defineixi una comissió gestora. Sangrà ha afegit que a partir d’aquí cada partit que fins ara conforma la coalició decidirà el seu futur, però considera què el pas lògic seria dissoldre’s.
